JOAN CARLES FOLIA, Coach Advance Life
És ben sabut que el món de les grans estrelles i celebritats està farcit de rareses i excentricitats. L’última novetat en aquest sentit són les condicions que l’actriu i cantant Jennifer Lopez li ha posat en el seu acord prematrimonial al també actor Ben Affleck.
Ella li fa signar per contracte l’obligació de mantenir quatre relacions sexuals cada setmana sense cap oportunitat per deixar que l’amor, la passió i el frenesí sexual quedi només subjecte a l’àmbit primari de les emocions o de les hormones. El que desconeixem és si el bo d’en Ben ha signat o no aquest acord que l’obliga a sentir-se sempre estimulat i preparat per satisfer la seva futura esposa.
Entenc que en un món on es mouen molts egos i sobretot molts calés hi hagi alguns aspectes que quedin ratificats sota la impremta d’una signatura; per exemple, Madonna va fer signar una clàusula legal a Guy Ritchie en què assenyalava que a l’hora de la passió, ell s’hauria de fixar en l’expressivitat per saber si estava fent una bona feina. També el matrimoni entre Jessica Biel i Justin Timberlake, l’intèrpret de “Can’t stop the feeling”, és força concisa. Coneguda la fama del senyor Justin d’enamoradís, la seva parella va imposar un punt peculiar en l’acord que van signar abans de casar-se i que tenia en compte la possibilitat d’una relliscada de l’intèrpret i si així fos, la Jessica rebria la gens menyspreable xifra de 500.000 dòlars en concepte d’infidelitat.
Quan Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, es va casar amb Priscilla Chan, aquest posseïa una fortuna superior als 63 mil milions de dòlars i va arribar a tot un seguit d’acords abans que formalitzessin la seva relació: al principi només se’ls permetia tenir una cita una vegada a la setmana durant una hora i cap en solitari, i més tard el Mark havia de gaudir de 100 minuts tot sol. Ja veieu com l’amor i les ganes de fer-ho tot plegats s’anava imposant des del primer dia.
En el decurs de la història de la humanitat, hi ha hagut moltes maneres d’entendre la institució del matrimoni. Dels més peculiars, aquells que venien precedits pel rapte de la núvia per tal de garantir situacions de patriarcat, embarassos o legitimitat dels fills, als més endogàmics en què els dos contraents pertanyen a una mateixa família, ja siguin cosins o familiars en segon grau. Podia igualment referir-se a la unió entre individus que pertanyien a un mateix grup ètnic, religiós o llinatge i tenia com a finalitat impedir que altres individus pertanyessin al grup.
M’agrada la concepció del matrimoni al segle XXI com a dret humà fonamental, pronunciant el valor i la dignitat de tots els éssers humans, sense cap discriminació i la seva autodeterminació, però també seria partidari d’informar els futurs cònjuges que l’amor és el valor que sustenta la permanència del matrimoni i el compliment dels seus fins i no pas altres qüestions que fan treure-li rellevància des del primer moment en què es planteja en termes d’acords interessats. Les persones ens hauríem de casar fruit del sentiment desmesurat de voler compartir coses amb aquell o aquella que hem triat per fer-ho, posar condicions des del principi em sembla molt poc poètic i materialista. Voler controlar per contracte la manera com ens hem de comportar en aquesta relació de parella arribant a programar els contactes sexuals de la setmana em sembla poc més que esperpèntic.
Jo si fos Ben Affleck, no signaria aquest acord, quatre cops a la setmana són molt insuficients.
