La 39a temporada de dansa BBVA de La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT) va oferir la nit del dissabte una nova gala internacional. I cal dir que va ser d’excel·lència per dos motius. Primer pels ballarins, que van exhibir un domini de la tècnica artística de gran nivell i després pel programa triat, que va reunir peces més contemporànies, innovadores i originals. La gala va ser tot un espectacle i el públic ho va premiar, dedicant forts aplaudiments durant i al final. Les figures internacionals es van acomiadar complaents, amb una rosa als dits. El regal de LaFACT, amb motiu de Sant Jordi, també es va estendre als espectadors que van rebre la flor a la sortida de l’auditori.
Fernando Carratalá i Emma Hawes a “Raymonda” /Lluís Clotet
En aquesta edició, el programa va anar més enllà de les obres del clàssic de més renom i en va incorporar de contemporànies desconegudes per la majoria. En el clàssic més pur, la parella formada per Giada Rossi, solista de la Compañía Nacional de Danza, i Sergio Bernal, ballarí forjat al Ballet Nacional de España, ens van delitar amb un pas a dos de “Carmen” que va desprendre la passió amorosa necessària, mentre que Fernando Carratalá, i Emma Hawes, ambdós solistes de l’English National Ballet, van conquistar de seguida amb un altre pas a dos de “Raymonda” de tendència romàntica d’acord amb l’època de finals del segle XIX.
En la part de solos vàrem quedar embolcallats amb Giada Rossi, que va interpretar “La mort del cigne”, de Fokin amb música de Saint-Saëns, amb molta delicadesa i sensibilitat. Rossi va saber transmetre aquesta fase d’agonia cap a l’extinció amb un moviment de cos, de braços i peus que feia estremir.
Clàssics de sempre ballats per estrelles de l’escena amb moltes hores de vol, però que no es limiten solament al ball de puntes, sinó que també han explorat el contemporani i fins tot la coreografia. En aquest sentit, el mateix Sergio Bernal, que havia defensat a duet un fragment de “Carmen” amb molt de glamur, va oferir “Racheo”, un solo de flamenc interpretat i creat per ell. La peça va ser tot un descobriment per la seva creativitat en fusionar estils de dansa sense perdre l’essència del ball espanyol.
El ballarí Iván Delgado en una de les piruetes a “Las coles” /Lluís Clotet
En la mateixa línia, Iván Delgado, que també va formar part del English National Ballet, va demostrar també el seu talent com a ballarí i creador. Primer en el seu solo “Las coles”, un divertiment pels sentits amb piruetes de vertigen, i després com a coreògraf en “Dos y Punto”, una peça d’aire contemporani, informal i juganera, que va ser interpretada pels cubans Miguel Rodríguez i Leandro P. Sanabria amb música del pianista i compositor Toni Mora que va interpretar en directe.
Jamal Callender a “Glòria” de Vivaldi /Lluís Clotet
I també el gran Jamal Callender, va oferir el seu solo, “Glòria”, de Vivaldi, amb una dansa que ens va arribar plena de força i misticisme, gairebé com una ofrena als déus. Aquest ballarí, magnètic en expressió, va compartir amb Chiara Dal Borgo, el duet “La mort i la donzella”, de Stephan Thoss sobre la bella música de Shubert per descriure l’estat emocional d’una jove moribunda. La peça, de tipus neoclàssica, va ser emotiva per la fragilitat que va expressar la ballarina (Chiara Dal Borgo) pressa de les seves circumstàncies.
També es va constatar de nou que el duet Fernando Carratalà i Emma Hawe està molt ben compenetrat. Van sortir per segona vegada per interpretar “Hollow” (“Buit”), una obra estrenada a finals de 2020 per la seva companyia, l’English National Ballet, que va ser molt ben rebuda també pel seu estil contemporani i sentit dramàtic. I no ens podríem oblidar de la peça que va obrir el programa amb ballarins del PAR en Dansa. Marili Talieri, Céline Serverius i Pablo Goethals van interpretar el pas a tres d’”El llac dels cignes”, que va ser una delícia.
El pas a tres d'”El llac dels cignes” amb les noves promeses del PAR en Dansa /Lluís Clotet
