L’escriptora Sílvia Alcàntara imparteix cursos d’escriptura des de fa gairebé vint anys. A Terrassa n’ha fet a diversos centres cívics, biblioteques i ateneus. Repassem amb ella els aspectes a tenir en compte per saber explicar una bona història en un llibre.
1. Tot escriptor ha de dominar la llengua amb la qual vol escriure, conèixer un munt de paraules i expressions. “Cal un domini absolut; si no, no tindràs prou recursos ni un llenguatge viu”, diu l’escriptora terrassenca.
2. Per a Alcàntara, aprendre les tècniques d’escriptura és de gran ajuda. “Hi ha escriptors que ho han fet tot pel seu compte i que després reneguen de les primeres novel·les. Si n’aprens, això no et passa perquè no et decideixes a publicar fins que veus que està realment bé”, comenta.
3. Cal tenir la necessitat d’escriure, d’explicar quelcom, no escriure per escriure, sinó fer-ho sobre coses que realment t’interessin, coneguis i tinguis ganes d’expressar. “Cal tenir la capacitat per imaginar una història que et permeti expressar les coses que tens necessitat d’explicar”.
4. El més difícil de tot és crear els personatges. Perquè siguin creïbles, no poden ser ni bons ni dolents del tot. “Han de tenir defectes i virtuts”, destaca Alcàntara. Una opció és començar a escriure la història amb un sol personatge i després anar-ne afegint més al seu voltant. En la construcció dels personatges ja hi van lligats els espais i la relació entre ells ajuda a configurar la història.
5. Cal que la història tingui un inici, un nus i un desenllaç. El fil conductor és essencial perquè no hi hagi diverses “escenes” inconnexes que facin perdre el lector.
6. Cal explicar els perquès. “Un personatge ha de tenir dubtes. No cal que siguin grans dubtes sinó que poden ser coses tan senzilles com preguntar-se si pujar per les escales o agafar l’ascensor”, indica l’escriptora. “On hi ha dubtes, hi ha conflicte i on hi ha conflictes, hi ha una història”.
7. I quan l’escriptor o la història s’encalla? “Jo sempre els dic als meus alumnes que matin algú. Pot semblar una broma, però una mort t’aporta moltes coses noves: secrets, passatges per explicar per què i com ha mort, conseqüències per als altres personatges…”, assenyala Alcàntara.
8. És important ser conscient que a escriure no se n’aprèn d’un dia per l’altre. Cal escriure molt, llegir molt i analitzar molt. Per això és interessant participar en cursos o tallers on s’explica la tècnica i els alumnes la porten a la pràctica escrivint, compartint els seus textos amb els companys i analitzant-los, aprenent els uns dels altres.
