Durant el 2021, la Sindicatura de Greuges de Terrassa va tramitar 138 greuges a la ciutat, dels que 39 es van derivar a la sindicatura catalana i de la resta, 99, la majoria (54) es van resoldre favorablement a la ciutadania.
Aquest ha estat un any estàndard en activitat, però la síndica explica que la seva tasca s’està veient entorpida per la lentitud de l’Ajuntament en les respostes als seus requeriments. La situació es dona tant a l’inici de l’expedient, quan la sindicatura demana informació a l’administració per contrastar la viabilitat de la queixa, i al final del procediment, quan un cop resolt l’expedient, l’Ajuntament ha d’acceptar la recomanació de la síndica.
Avui a l’oficina de la defensora de la ciutadania hi ha 38 expedients que acumulen retards de fins a tres anys. El reglament de la sindicatura fixa un termini d’un mes per a l’emissió del primer informe i de dos mesos per a l’acceptació de la recomanació.
Segons l’informe d’activitat del 2021, hi ha vint casos bloquejats a la sindicatura per manca d’una primera resposta; 4 esperen des de 2019, 9 des del 2020 i 7 van quedar fora de termini l’any passat.
“És el retard més greu- diu la síndica, Isabel Marquès-. Jo no necessito ni un informe, amb un resum o un correu puc tenir informació suficient per obrir o descartar un greuge”.
Marquès explica que aquesta manca de resposta compromet l’eficàcia de la mateixa institució de la sindicatura. “La ciutadania quan veu que el seu expedient no avança, ens diu que a nosaltres l’administració tampoc no ens fa cas”.
Durant el 2021, la sindicatura va tramitar 138 greuges. 54 es van resoldre de forma favorable a la ciutadania
El reglament de la sindicatura, recorda Marquès, deixa clara l’obligatorietat de l’administració de respondre als seus requeriments. “Nosaltres els recordem que el tema està pendent de manera continuada, però no responen. Ja no sabem què més fer”.
La situació també afecta casos ja resolts en què la ciutadania té la raó i la síndica emet una recomanació a l’Ajuntament. Hi ha 18 que han superat els dos mesos preceptius per rebre l’acceptació municipal, cinc estan pendents des del 2019, tres des del 2020 i deu des del 2021.
A aquests expedients pendents de resposta municipal durant els darrers 3 anys cal sumar els 37 greuges oberts per manca de resposta de l’Ajuntament a instàncies de la ciutadania, la majoria d’elles relacionades amb tràmits urbanístics (12) o vinculats a gestions de via pública (8).
Per agilitzar la tramitació, la sindicatura impulsa mediacions que permeten, abans d’obrir un greuge, demanar informe a l’Ajuntament i, si l’administració dona la raó al ciutadà, tancar-lo de manera àgil.
Repunt espectacular de consultes
Una de les funcions de la sindicatura és assessorar la ciutadania en els seus drets. El prestigi de la gestió d’Isabel Marquès al capdavant de la institució ha disparat aquest 2021 les consultes a l’oficina, que ha atès 2.262 peticions, un 80% més que els anys 2019 i 2020.
“No comporten obertura de greuge -explica marquès-. Moltes són persones ateses per l’administració que volen informació sobre si s’han respectat els seus drets i la majoria de les consultes són sobre temes d’habitatge i serveis socials”. Pràcticament, la meitat -més de mil- de les consultes han estat presencials, de manera que el pelegrinatge a l’oficina de la síndica ha estat constant durant tot l’any.
La síndica, Isabel Marquès, reclama a l’Ajuntament que respongui amb més agilitat els seus requeriments. 38 expedients acumulen retards en la resposta de fins a tres anys
“M’agrada aquesta funció d’assessoria- explica marquès-. Sense fer d’advocat, els atenc i marxen informats, segurs dels seus drets i amb una idea de com afrontar la solució”. Seguint el principi de la finestreta única, la sindicatura manté contacte constant amb el Col·legi d’Advocats de Terrassa, cosa que permet agilitzar la tramitació, per exemple, d’assistència pel torn d’ofici a la ciutadania sense recursos.
El silenci del sistema sanitari amb les cites prèvies durant la pandèmia, la por al llançament del domicili, les matriculacions o les cites prèvies per renovar el DNI o el passaport, són algunes de les casuístiques ateses. També casos personals i colpidors,
Marquès explica el cas d’una dona vídua que va consultar a l’oficina com podia ser que continues pagant el seu habitatge des dels anys 60. “Vaig demanar que portés la documentació i vam comprovar que el pis estava pagat i que havia signat com avaladora a la hipoteca del seu fill, que havia deixat de pagar”. La dona no donava crèdit. Hauria posat la mà al foc pels seus fills, va dir. Informada de la seva situació real, dels seus drets i desolada, va marxar. Uns dies més tard va tornar. “Havia arribat a un acord amb el fill. Li retornaria mensualment la quota que ella pagava per l’habitatge”.
Aquesta tasca d’assessorament i d’acompanyament de la sindicatura ha fet eclosió el darrer exercici, en el que l’oficina ha transcendit de la seva dimensió com a defensora dels drets de la ciutadania davant de l’administració. Les xerrades de la síndica a les escoles i instituts també ha disparat les consultes dels menors.
