Natalia Lázaro Prebost, periodista i artista visual
“Sempre havia tingut inquietuds artístiques i m’agradava molt l’art”, explica. Quan havia de triar la carrera, la seva opció era Història de l’Art, i va optar pel Periodisme perquè “per mi era important estudiar una carrera que tingués un valor social i polític, i amb aquesta carrera pensava que podria complir aquesta funció”. L’últim any el va fer a Xile i allà ja va començar a fer reportatges de temes socials. Posteriorment, va estar a Macedònia i a Malàisia, col·laborant amb ONG, publicant els reportatges a diaris.
“Van ser uns anys en els quals em vaig obrir camí en el periodisme i això m’apassionava perquè era la possibilitat d’estar amb la gent i de sentir-te com a casa a qualsevol lloc del món”, afirma. En tornar, va estar un temps a Madrid, on va treballar a la redacció d’un diari. Després ha treballat amb arxius històrics i amb el cos, per exemple, “de com s’havia representat a la medicina, durant la història, l’anatomia de la dona”.
Va presentar un projecte a la University of the Arts de Londres i “vaig canviar de trajectòria”. Es va establir a la capital del Regne Unit, però la pandèmia la va fer tornar a casa. Posteriorment, ha iniciat altres projectes, com un d’ara sobre la salut mental. “M’agrada la investigació i escriure i fer fotos són les eines per transmetre el concepte, que és el més important”, comenta.
Entre les seves aficions fora de la feina destaquen la dansa i la música, preferentment la percussió i “la tradicional dels diferents llocs”. També li agrada la cuina de països Tailàndia, l’Índia o Etiòpia.
