David Chaler, pintor, dibuixant i urban sketcher
Pintava de jove i s’ho va agafar “molt seriosament”, i feia exposicions fins que, explica, “la família em va allunyar una mica del circuit”. El seu estil artístic va anar derivant fins “el que podríem dir que era un expressionisme alemany”.
Tot va quedar aturat quan “vaig deixar de pintar perquè creia que no valia la pena i havia arribat a un punt que la majoria de l’obra la destruïa”, assenyala. Però hi va tornar. “Quan vaig conèixer aquest grup dels Urban Sketchers, m’hi vaig tornar a enganxar”.
Actualment, és el coordinador de l’associació Urban Sketcher Terrassa, si bé, afirma que “sempre vaig més enllà de l’sketch i intento transmetre un missatge o alguna crònica de l’actualitat i ho miro amb uns altres ulls”.
“M’impregno del que vull dibuixar, i em giro d’esquena al model”, afegeix, i admet que “em sento una mica desubicat quan veig aquests nois tan joves que fan aquestes meravelles”. Comenta que els artistes d’aquest moviment “pintem en llibretes perquè l’obra no sigui objecte comercial ni de decoració”.
Porta un grup de gent gran i la pintura els ajuda a superar dificultats i diu que “l’art el veig com a teràpia i com una cosa lúdica” i gaudeix “veient a gent feliç pintant al meu costat”. S’ha dedicat sempre a les arts gràfiques, a la seva empresa, Orbital Graphics.
Entre les seves aficions fora de la pintura hi ha la música i la lectura. “Soc de l’època dels Beatles i els Rolling Stones i m’agrada llegir biografies”. Per als esports, diu, “he sigut un negat tota la vida”.