Ha costat localitzar-la, però ja és una realitat. El projecte de la regidoria de Medi Ambient de recuperar el conreu de la vinya a Terrassa i reintroduir la varietat local Terrassenc ja és una realitat. La vinya egarenca, una varietat vigorosa que dona un raïm negre, de gra atapeït, i resistent al fred i a les plagues, s’havia perdut amb la desaparició del conreu a la zona i ara s’ha pogut recuperar.
L’Ajuntament va fer el juliol una crida la ciutadania a localitzar un cep perdut de la varietat Terrassenc als entorns de la ciutat, amagat entre la vegetació. La recuperació, però, ha arribat de la mà de l’Institut Català del Vi (INCAVI), que després de portar a terme una recerca geogràfica ha trobat mostres de la varietat local.
L’INCAVI no desvetlla el punt de localització, tot i que sí que se sap que “es tracta d’un indret on treballen la recuperació de la varietat antiga del Negrelló, nom amb el qual es coneix la varietat del Terrassenc a la zona”, explica el regidor de Medi Ambient Carles Caballero. “L’INCAVI ens ha reservat 250 plançons que ara conserva a la nevera”.
És el primer pas de cara al cultiu de l’antiga varietat local. Durant els mesos vinents es procedirà a l’empelt dels plançons, amb la idea de començar la sembra “al gener o febrer de 2023”.
El lloc encara no està decidit. El cultiu de la vinya està molt regulat i l’obtenció dels drets de plantació restringits. Per evitar el risc de quedar-se sense concessió per a plantar el Terrassenc, la regidoria ha decidit “col·laborar amb algun privat que tingui autorització a la zona de Terrassa “i que estigui disposat a cedir a l’Ajuntament un espai per a la recuperació de la històrica variant.
Des del moment que es procedeixi al cultiu, caldrà esperar tres anys per a obtenir la collita de la variant egarenca. Si no hi ha entrebancs, l’any 2025 -2026 es podrà menjar el primer raïm. “Disposem de 250 brots per a empeltar gràcies a l’INCAVI i trobarem segur un lloc on fer el cultiu d’aquesta varietat”, comenta el regidor Carles Caballero.
“El gran repte que teníem, a banda de recuperar el cultiu de la vinya al terme de Terrassa, era localitzar la varietat del Terrassenc i no estava gens clar que fos possible, donat que no hi havia la certesa que quedes cap exemplar arreu del món”. La recerca de l’INCAVI ha donat amb la variant, que ha estat identificada genèticament i certificada.
Els 250 plançons no arribaran a Terrassa fins que no s’hagi fet el procés d’empelt que permetrà procedir a la plantació i al cultiu de la varietat, de la que s’han descobert referències històriques del segle XV a la ciutat.
La vinya de Mossèn Homs espera permís
L’Ajuntament va adjudicar el desembre de 2021 una finca municipal d’1,6 hectàrees al sector de Mossèn Homs a l’empresa Rabassaires, que haurà de recuperar el cultiu de la vinya a la ciutat. El projecte, però, ha topat amb la hiperregulació d’aquest cultiu, que està subjecte a un repartiment limitat de permisos de plantació, en un context d’augment de les sol·licituds, que sovint superen l’oferta. Aquest hàndicap fa que el cultiu de la vinya encara no tingui data tancada a la finca de Mossèn Homs. La plantació de vinya està regulada per normativa a la Unió Europea i l’organisme competent a Catalunya per a la concessió dels permisos de plantació és el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de la Subdirecció General d’Agricultura i del Servei d’Ordenació Agrícola.
