L’entrenador del primer equip del Barça d’handbol, Antonio Carlos Ortega (Màlaga, 14 de juliol de 1971) ha participat avui en una interessant trobada amb una trentena de jugadors i jugadores dels equips de base de l’Handbol Terrassa al pavelló de Can Jofresa. La visita s’emmarcava en les activitats de Setmana Santa del club, que realitza un casal als matins i entrenaments de tecnificació a les tardes.
Ortega va jugar 11 temporades al primer equip del Barça i va formar part del “Dream Team” que ho va guanyar tot a Espanya i Europa els cinc darrers anys del segle passat. És el cinquè màxim golejador de la història de la lliga ASOBAL. Jugava a la posició d’extrem i es va penjar la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney 2000. Va prendre part també als d’Atenes 2004, poc abans de retirar-se a causa d’una lesió al genoll que va requerir un parell d’operacions quirúrgiques.
“Vaig començar a jugar a handbol perquè els meus amics de l’escola s’hi van apuntar. Jo soc de Màlaga i anava als Maristas. Quan era juvenil de tercer any vaig començar a entrenar amb el primer equip. Els estudis sempre van ser el primer per a mi. De fet, mentre jugava al Barça em vaig treure dues carreres universitàries. Als 23 anys, el Màlaga va començar a tenir problemes econòmics i l’any 1994 em va venir a buscar el Barça”, ha explicat l’entrenador, de 50 anys. Va jugar al primer equip blaugrana entre 1994 i 2005. Als darrers anys va entrenar també l’equip infantil del club i es va treure el títol d’INEF i d’entrenador professional.
La seva carrera com a tècnic va començar a l’Antequera (2005-2011). Va dirigir també el Veszprém hongarès (2012-2015). Del 2016 al 2017 va ser seleccionador japonès. Va entrenar un any el Koding danès i entre 2017 i 2021 va ser el tècnic del Hannover-Burgdorf alemany. Un dels nens li va preguntar perquè va canviar Alemanya per entrenar el Barça. “De fet estava molt a gust a en aquella lliga. Treballava de manera molt còmoda i em sentia molt valorat. Però el tren del Barça passa només una vegada i cal aprofitar-ho”.
“Aprofiteu aquests anys de pedrera. És quan fareu els millors amics. Ser esportista és molt bonic, però ser persona és encara millor. No oblideu mai els estudis. Mai no se sap si et podràs guanyar la vida amb l’handbol”, ha comentat. Li han preguntat també per la relació que té amb els jugadors del Barça. “Em porto bé amb tots, però la relació entre un entrenador i un jugador no pot ser d’amistat. Cal saber guardar les distàncies”, ha subratllat. Li han demanat què cal fer per créixer com a jugador. “Heu de treballar dur i fer cas a l’entrenador. L’handbol és un esport d’equip. El més important és el col·lectiu”, ha dit als nens.
També ha parlat t també de la recent final de la Copa del Rei davant del Granollers. “A la primera meitat ens van superar i no ens van deixar córrer, però vam saber reaccionar al descans i ens vam endur el títol”, ha explicat. Què els vas dir als jugadors perquè remuntessin? “El primer que has de fer com a entrenador és no estar nerviós, ja que llavors pots transmetre aquest nerviosisme als jugadors. El que ens calia era força obvi. Havíem de córrer i millorar en atac. Cansar-los. I ho vam fer”, ha dit.
Per últim, Carlos Ortega ha recordat el millor i el pitjor moment de la seva carrera com a jugador. El millor va ser “el gol que va donar al Barça la Copa d’Europa l’any 2000 contra el Kiel alemany” i el pitjor “no entrar a la convocatòria per al matx de quarts de final dels Jocs d’Atenes 2004 davant d’Alemanya. Vam caure per penals i jo no havia fallat cap penal en aquella competició”, ha recordat.
