Costa d’assimilar que el caòtic instant que va plasmar la fotografia antiga, del mes de maig de 1989, fos possible. Especialment, si fem una comparació amb la fotografia d’ara, en la qual podem observar cert ordre. Tornant a la imatge del passat, res pot fer apartar la vista d’aquesta munió de cotxes, uns amunt i els altres avall, amb la visió, al fons, d’un carrer de Volta més enllà del caos, amb vehicles aparcats i dues files per on poder circular.
Fotos:Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Personalment, haig de reconèixer que no ho recordava així i si m’haguessin demanat una descripció d’aquest carrer a l’època de llavors, no hauria descrit el paisatge que podem contemplar a la foto de finals de la dècada dels vuitanta. La memòria enganya i, sovint, ni és quelcom semblant a la memòria. Recordar situacions o llocs de la ciutat no sempre s’ajusta a la realitat i, si preguntes, comproves que cada persona té el record ajustat a la seva realitat Per això la importància de recuperar aquestes instantànies.
S’ha de reconèixer que la fotografia anterior fa gràcia. Si més no, a mi me’n fa. Motius? Doncs perquè es poden veure establiments que ja no hi són allí, com una entitat bancària que ja no existeix. Al seu lloc ara venen pa, brioixeria, fan cafès i entrepans amb oferta de beguda inclosa. Eren altres temps, amb tot i de tot. Sobretot pel que fa a entitats bancàries.
