Jordi Ballart, alcalde de Terrassa
El futur CAP de Can Roca estarà aviat en funcionament i permetrà reduir la saturació del CAP Rambla.
També està en marxa el projecte de construcció d’un nou CAP Nord i d’un CUAP, un centre d’urgències d’atenció primària, dels dos que Terrassa necessita. Per altra banda, l’any vinent començaran les obres de la residència de gent gran i centre de dia de Sant Pere Nord (quasi 10 milions d’euros) i també les d’adequació de la residència de Mossèn Homs (4,2 milions d’euros), dues actuacions que fa anys que estem reclamant. I crec també que comencem a tenir encarrilat el projecte de la residència i centre de respir per a persones amb discapacitat i les seves famílies.
Són bones notícies, després d’anys d’endarreriments, de manca de pressupostos i també de bloqueig de projectes, de reunions i protestes, de silencis…
Cadascun d’aquests projectes té una capacitat extraordinària de millorar la vida de les persones. Aquelles coses que es noten, però potser no es veuen. Que impliquen que la gent que té un problema de salut, que necessita suport i serveis, pot trobar solucions, pot millorar el seu dia a dia, pot estar més segura i millor atesa. Coses que, quan funcionen, formen part de la normalitat. I que quan no funcionen, generen patiment, angoixa, inseguretat…
Penso que a Terrassa, en els darrers tres anys, inclosa la pandèmia, hem anat trobant un model viable per resoldre les necessitats sociosanitàries d’una ciutat que s’ha anat fent gran a mesura que certs serveis públics bàsics es feien petits i fràgils.
No es tracta de culpar ningú, sinó de celebrar que estem entrant en una nova etapa, que estem trobant una nova actitud al Govern de la Generalitat, així com de subratllar que ho estem aconseguint gràcies a moltíssima gent que no s’ha resignat mai, que ha lluitat, que ha protestat, que ha reivindicat una justícia social molt bàsica.
Fa anys que a Terrassa acumulem demandes de millor assistència sanitària i de millors serveis assistencials. I no és perquè demanem coses extraordinàries ni cap mena de luxe, sinó coses molt normals, elementals. Amb la pandèmia ho hem vist claríssim: hi ha mancances que podríem considerar raonables, en funció dels recursos disponibles, però n’hi ha moltes també que són inacceptables.
Som un país prou ric, prou capaç de generar recursos per tenir una boníssima sanitat pública, uns boníssims serveis per a la gent gran, uns boníssims serveis socials i una boníssima educació. Qui digui el contrari, és que té altres prioritats. La justícia social no és incompatible amb el progrés individual, amb les lleis del mercat: és una qüestió d’equilibri, de trobar el punt just entre la creació de riquesa i la seva distribució de forma justa i eficient.
En els darrers anys hem retrocedit molt, a Terrassa, a Catalunya, al conjunt d’Espanya, pel que fa a justícia, a equitat, a precarietat, a serveis i inversions públiques. Però, tot i que les circumstàncies actuals no són les millors possibles, tot i l’impacte de la pandèmia, de la inflació, de la guerra a Ucraïna, de les tensions mundials, del canvi climàtic, hi ha marge per fer les coses millor, per fer una societat millor i per no deixar les persones més febles abandonades pel camí.
Això és el que significa cadascun dels projectes que he esmentat, que estem concretant amb moltíssimes dificultats, però que estan cada dia més a prop de ser realitat.
Si ho volem, ho podem fer. I si ens diuen que no és possible, podem lluitar per aconseguir-ho, democràticament, amb diàleg, amb ganes d’arribar a acords viables, però també amb fermesa.
Estem parlant, doncs, d’èxits col·lectius, on no hi perd ningú i hi surt guanyant tothom, on no ens passem el dia fent-nos retrets, sinó buscant sortides.
Estem parlant de formes millors de fer política i de servir a la societat, de capacitat de buscar solucions creatives, de deixar de banda partidismes, d’esperit constructiu. Crec que val la pena remarcar aquesta manera de fer les coses, a Terrassa i al conjunt del país, especialment en temps difícils com els que estem vivint.
Si podem millorar la vida de les persones, fem-ho, no perdem el temps en polèmiques i debats de cara a la galeria, anem per feina. Estem veient que funciona, que avancem, amb totes les contradiccions i imperfeccions que es vulgui, però anem endavant. I això és el que compta.
Cada persona que tingui una millor atenció a les seves necessitats és i serà la prova de l’èxit d’una política al servei de les persones, una política de tocar de peus a terra i de fer el que cal fer, per difícil que sigui, saltant totes les barreres, superant tots els obstacles.
És un èxit col·lectiu, que ens fa millors persones i ens permet viure millor. Aquest és el camí per al futur, a Terrassa i al nostre país.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
