Lídia Antón, cuinera i propietària del restaurant Filigranes
Havia treballat a forns i pastisseries de sempre fins que, l’any 2004, va muntar la seva xocolateria i va tenir-la vuit anys. “Va anar molt bé i vaig poder complir el meu somni”, explica. Amb la crisi de mitjans dels anys 2000, els hi van oferir una braseria al barri de Torre-sana i ho van provar, després de traspassar la xocolateria.
Van ser tres anys i, a 2014, van veure que es traspassava el restaurant Filigranes, del carrer de la Rutlla i “ho vam agafar”. Admet que “no soc del ram, però soc molt autodidacte i la meva mare i la meva àvia eren molt bones cuineres” i afegeix que “cuino receptes d’aquelles del xup-xup i oferim un menú sense pretensions però molt casolà”. Els postres, a causa de la seva experiència en el sector de la pastisseria diu que hi té facilitat i “els rostits” també.
“Sempre aprens molt de tot arreu i sempre he estat molt curiosa per aprendre”, manifesta. Li agrada “plasmar la meva manera de ser en els plats i li poso molta estima i cuido molt el detall”. Tot i el nom del local, assegura que “de filigranes no en fem, fem la filigrana de cada dia i que la gent mengi bé i cuidem molt la matèria, sobretot la de proximitat”.
Mai s’havia imaginat que acabaria a un restaurant. “Potser ho porto a la sang perquè el meu pare sempre deia que si muntéssim un restaurant, ens aniria bé”, diu.
Una de les aficions que vol recuperar és el golf. “Ara no tinc temps, però vull tornar-hi”, explica. També li agrada fer cursets de cuina i pastisseria, i publica plats a Instagram a @lidiaantonlucena.
