Els escriptors i les escriptores que han publicat obra nova ja comencen a tenir les agendes plenes amb motiu de Sant Jordi. Un dels autors que té més sol·licituds és Sergi Belbel (Terrassa, 1963) que va obtenir amb “Morir-ne disset”, el 62è Premi Sant Jordi de novel·la i que ha estat publicada a Edicions 62.
Belbel encara no se’n sap avenir del guardó i la prova és que va al·ludir les primeres trucades de Jordi Cuixart, llavors president d’Òmnium, qui convoca el certamen. “ Jo m’havia presentat al premi com una juguesca, per veure què passava perquè no tenia res a perdre. No va ser amb el propòsit de guanyar. I ho vaig fer també perquè era en pseudònim i tot plegat quedaria a l’anonimat. I al final, resulta que va ser la triada”.
La seva novel·la, “Morir-ne disset”, també té un punt de juguesca, però molt més complex i arriscat és clar perquè la ficció ho permet gairebé tot. “És la història d’un ‘xarnego’, fill d’una família vinguda del sud ‘Espanya, que arriba a una ciutat industrial i a qui li dóna per matar a persones que ell creu que fan nosa al món, que són mals catalans. I aquests assassinats és produeixen entre el cop d’estat de 1981 i els Jocs Olímpics de 1992”.
Humor negre
L’autor considera que la història d’Ernest Calvo, el psicòpata, té molt d’humor negre. “Ell vol ser invisible, passar desapercebut i no destacar. És un justicier anònim que no deixa marques com podria ser el ‘Zorro’ o el “Batman”. De fet ningú del seu entorn podria acusar-lo, perquè la imatge que tenen de l’assassí en sèrie és que és tot un llicenciat en Filologia Catalana que exerceix de forense.
La novel·la té punts de connexió entre la realitat i la la ficció. Belbel és fill d’immigrants que es van establir a una ciutat industrial – en aquest cas Terrassa-, va estudiar Filologia Romànica i després es va mudar a Barcelona on ha consolidat la seva carrera com a director i autor teatral i també traductor. Cal dir que Belbel com a autor triomfa més internacionalment que a Catalunya.
El psicòpata és menys o menys coetani en el temps a Belbel i viu la infància i joventut en una ciutat industrial del Vallès, que pot ser Terrassa (el lloc de l’autor) o Sabadell, i ho deixa a la imaginació del lector per no ferir sensibilitats. L’assassí també migra cap a Barcelona com Belbel i allí canvia de vida De fet, el personatge tanca la seva atrocitat en 17 crims. El perquè d’un nombre de crims determinat no té resposta. “En van sortir 17, però no està fet de manera volguda. Els dos primers són molt detallats i la resta ja no tant”.
Belbel és conscient que escriure una primera novel·la i guanyar un Sant Jordi atorga responsabilitat però fins a un punt. “No em preocupa si hi haurà continuïtat en el temps. Durant la pandèmia, vaig morir, com tants altres professionals del teatre i del món artístic. I, segurament, aquest tocar fons va servir perquè es despertés d’una manera més potent la faceta d’autor que porto endins i a la que dono realitat en obres de teatre”.
Sense temps
Avança que ja té algun esborrany i que si tingués temps es faria novel·la. Es tracta d’un guió amb un personatge del segle XVI que va escriure per una sèrie de televisió que ha quedat al calaix. Té 100 pàgines escrites i pensa que li seria senzill estirar el fil fins a unes 300. La inspiració hi és tota per a una història que s’albira d’aventures, però li falta temps.
Després de la pandèmia han aflorat molts projectes de teatre i té compromisos fins a l’any 2024. Està en unes adaptacions de Hamlet per monòleg i ja s’ha estrenat el primer amb l’actor Enric Cambray que ha funcionat molt bé. Ha rebut també encàrrecs per fer la direcció d’obres de Roc Esquius i Jordi Galceran. A això cal sumar-hi la col·laboració la direcció d’un musical amb el grup Amics de les Arts. I ara mateix, firma la direcció de “Final de partida”, de Samuel Beckett, que es representa al Teatre Romea de Barcelona.
Escriptor, traductor i director teatral
Sergi Belbel és escriptor, traductor i director teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). És un dels dramaturgs que, com a autor, triomfa més a fora que a casa. Ha dirigit muntatges d’autors clàssics i contemporanis i ha escrit guions per al cinema i la televisió. Ha obtingut, entre d’altres, el Premi Ignasi Iglésias, el Premi nacional de Literatura Catalana, el Premi Born, el Premio Nacional de Literatura Dramàtica del Ministerio de Cultura, el Premi Molière a la millor obra còmica per “Après la pluje”, el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya, el Premio Max a la projecció internacional, el Premi Ciutat de Barcelona i diversos Premis Butaca
