Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Ens apropem a la celebració de la Pasqua. La Quaresma va avançant, i també la vida, encara que la vida ho fa segons unes lleis físiques davant les quals no podem fer gaire, o ben poc.
La Quaresma, en canvi, forma part de la nostra vida com a cristians, és vida cristiana, és creixement en aquesta vida cristiana. Avançar per a nosaltres significa créixer, i això és gràcia, do de Déu, encara que depèn també en gran manera de nosaltres mateixos, de la nostra resposta.
Com deien els antics sants pares, la vida cristiana és remar a contracorrent, si no remes, retrocedeixes. La Quaresma és també remar a contracorrent.
Potser un dels perills més grans dels cristians en aquests moments és el desànim. Desànim vol dir sense ànima, perdre l’ànima, i equival a pessimisme, abatiment, apatia. Desànim vol dir deixar de remar.
Enmig de tantes desgràcies, de tanta confusió, de tan pecat que ens envolta, acabem pensant que no hi ha res a fer i, per tant, que tant se val! Perquè, què puc fer-hi jo? Aquest és un perill, una temptació que podem tenir tots. Aquesta és la temptació del desànim, de deixar de remar.
Però resulta que sí que podem fer-hi alguna cosa, que podem i hem de seguir remant encara que sigui a contracorrent. Així s’enforteix la nostra capacitat de resistir el mal i les contrarietats. Però sobretot ens enforteix i fa créixer la nostra fe i l’esperança, que són virtuts sobrenaturals, que no depenen de la nostra manera de ser ni de les circumstàncies que ens envolten, sinó de Déu, encara que també de la nostra resposta i col·laboració.
La Quaresma és camí cap a la Pasqua, i si Déu vol hi arribarem. Però com hi arribarem? Vivint en un món a contracorrent, el qui deixa de remar va enrere, se l’emporta el corrent. Si caminem, si remem contra corrent és perquè hem estat cridats a participar de la Pasqua de Jesús i això significa prendre la meva creu i seguir-lo. Significa remar a contracorrent.
La Quaresma és camí, preparació, entrenament. Remar significa també oració, almoina i dejuni com ens diu Jesús a l’Evangeli. La pregària, l’almoina i el dejuni són el nostre entrenament i el nostre exercici quaresmal.
La pregària és obrir el cor a Déu, deixar que Ell ens parli, contemplar-lo especialment en la seva Paraula, en la Sagrada Escriptura. L’almoina és obrir el cor al germà, a Déu i als altres, sobretot al qui més ho necessita, a tots. I el dejuni vol dir negar-nos a nosaltres mateixos. Són tantes les coses de les quals hauríem de dejunar! Només per dir-ne algunes potser fora bo dejunar una mica de la televisió, d’internet i de les xarxes socials.
Jesús ens convida a pujar amb ell a Jerusalem per participar amb Ell de la seva Pasqua. És una invitació d’amistat, com tot el que Ell ens proposa, només ens demana que anem amb Ell. I a canvi ens ho dona tot.
