Aquest dijous vàrem assistir, teatralment, a una sessió de la comissió de cultura de la cambra europea a Brussel·les. Val a dir que va ser impagable. La companyia Indi Gest, amb text i direcció de Jordi Oriol, ens va traslladar fins a aquest escenari per veure “Europa Bull”, el seu últim muntatge en el qual fa una repassada per la vella i nova Europa, i en la que posa cap per avall la idea que els representants dels països que integren la unió han aconseguit un full de ruta decidit en defensa dels drets dels seus ciutadans i pobles.
La primera imatge d’aquesta comissió és la d’uns polítics que estan més pendents del mòbil que de la reunió, i que quan comencen a parlar tot és lent i obert a distorsionar el missatge per una traducció poc acurada. Finalment, se sap que aquesta comissió ha de fer una proposta per commemorar algun fet i la única cosa que hi ha per festejar és la implantació de l’euro. Perquè, a banda de la política monetària, no han trobat res que els uneixi. És a dir, que fora del interès econòmic, són incapaços de resoldre res.
Mentre la comissió decideix el tema de celebració i advoca pel consens, hi passa de tot. Rebem flaixos de passat i de present sobre un munt de coses que es fan complexes de seguir el fil. L’obra gira pàgines cap a la història per recordar que els conceptes de llibertat, legalitat i fraternitat de l’envejable França han quedat en dubte. I de manera especial la fraternitat, l’acollida de les persones que han de fugir dels seus pobles per problemes de guerra, de fam i polítics. I queda palesa també com es discriminar i ridiculitzar a països que no interessen per qüestions geopolítiques.
L’obra d’Oriol té, a ulls de qui escriu, té moltes capes fins al punt que més d’un espectador es pot dispersar i quedar-se només en les paròdies i els seus efectes, alguns dels quals causen certa sorpresa i s’allarguen com el ball de la vaca mecànica. El que no hi ha dubte és que el text, arriscat, està interpretat per un elenc molt potent que fa un treball brillant de multiregistres (idiomàtic, música, moviment, gest, etc.) i s’hi deixa la pell al llarg de més de dues hores
