Ramon Bosch
Pobres els de Hollywood! Tan rodonament inclusiva que els hauria quedat la cerimònia: el premi a la millor pel·lícula se l’enduia un film que explicava la història d’una família de sords (es veu que això de “sordmut” ja no s’ha de fer servir).
El de la millor direcció anava per a una dona; el del millor actor secundari per a un sord que feia de sord; i el de la millor actriu secundària per a algú que s’identifica com a “queer”. Si ho haguessin fet expressament, no els hauria sortit tan bé, com aquella votació de l’assemblea de la CUP que van empatar a 523! Tan bé que estava sortint tot, deia, i va un negre, puja dalt de l’escenari i li carda una plantofada a un altre negre que s’havia rigut de la seva dona i els fot tota la tortugada per terra! Sobretot perquè després del fet, quan l’energumen torna a pujar dalt de l’escenari a recollir el seu premi, la platea l’aplaudeix en lloc de xiular-lo i ell fa un discurs delirant on justifica, per amor, la violència i la platea el continua aplaudint.
L’única que va estar al seu lloc aquell dia va ser la policia de Los Angeles, que va fer saber als organitzadors que allò havia estat una agressió i que, si els deixaven, ells s’enduien detingut l’agressor en aquell mateix moment. No els ho van deixar fer perquè es veu que és pitjor que la policia s’endugui detingut un cretí d’un auditori que no pas que aquest cretí foti una bufetada a algú dalt de l’escenari i en directe.
Hi ha mecanismes, hi ha gestos, hi ha actituds que ens retornen d’allà on venim a una velocitat de vertigen i que delaten que hi ha un pòsit subjacent de masclisme, de tribalitat i, en definitiva, de rudimentarisme que prové d’una construcció social de milers d’anys que serà molt difícil d’esborrar en una sola generació. I valdria més que ho assumíssim en lloc d’haver de llegir totes les jeremiades que s’han hagut de llegir aquests dies. Especialment aquella que diu que aquesta plantofada servirà per reforçar els estereotips sobre els negres. Doncs, miri, no. D’imbècils, de cursis i de males persones n’hi ha a totes les races, gèneres i condicions sexuals. Si alguna cosa ens va ensenyar Mario Cipolla en el seu “Tractat sobre l’estupidesa humana” és que aquesta característica és una constant en tots els col·lectius humans i que, per tant, qui es pensi que hi ha més estúpids entre, posem per cas, els advocats que entre els metges, viurà una vida plena de desenganys.
Ara, tot i que soc un entusiasta defensor de la teoria de Cipolla, he de reconèixer que hi ha alguns col·lectius d’esquerres que sembla que facin l’impossible per desmentir-lo. L’altre dia em va arribar al mòbil una fotografia del cartell d’unes obres de l’Ajuntament de València on es podia llegir el següent: “Obres des d’una perspectiva de gènere i inclusiva per a l’Oficina de no discriminació”.
Ni entrenant-se molt es pot arribar a ser més cursi! No sé si aquest cartell donarà gaires vots a les esquerres, però és possible que en doni més de quatre a Vox. I aquests quatre vots possiblement no seran de gent de dretes sinó de gent que considera que les esquerres ja no són d’esquerres perquè el seu discurs està segrestat per col·lectius minoritaris que s’arroguen la representació de tot el conjunt. En fi, no sé com he arribat aquí si jo estava parlant de Hollywood!
