La Rambla és un fragment tan extens que dona per més d’una reflexió. En les imatges d’avui podem veure una part que va experimentar un canvi substancial. A la dreta, actualment, hi ha el parc dels Catalans, aquell espai de gespa (no a tots els llocs) on conviuen persones i altres espècies.
Fotos: Arxiu Municipal i Rafael Aróztegui
Com queda patent a la imatge més antiga, que data de l’any 1914, el paisatge no té res a veure amb el que va ser un dia ja bastant llunyà. Podem contemplar a una dona i uns nens i una mena de matalassos per terra, alguns decorats amb el que semblen flors, i altres sense res que els faci destacar.
Curiosa imatge que, contrastada amb la de l’actualitat, ens revela com eren els carrers de l’època, quan gairebé no circulaven cotxes ni motos ni autobusos. Eren altres temps.
Temps en què regnava certa tranquil·litat pel carrer i no hi havia soroll de motors ni perill d’algun accident. Hi havia, això sí, altres sorolls, molt més peculiars de la ciutat. Eren els sorolls de les fàbriques tèxtils que, en aquells temps, sovintejaven per tota la població.
Tornant a la imatge més antiga, sobta veure la vestimenta dels nens, sent ben blanca i ampul·losa la d’uns i ben fosca i més senzilla la dels altres. En això, les coses tampoc han canviat tant. Era molt previsible.