Ramon Mañà i Badiella va ser un periodista i activista cultural notable en una època de la història de Terrassa força convulsa. Per una sèrie de circumstàncies, la seva memòria estava immersa en un oblit imperdonable i, ara, la seva neta, Maria Mercè Grau i la historiadora Ana Fernández l’han rescatat en forma de llibre. “Ramon Mañà i Badiella i la Terrassa del seu temps (1897-1962)”, un nou exemplar de la col·lecció Àmfora que edita la Fundació Torre del Palau, no només recupera la vida d’aquest terrassenc inquiet i participatiu, sinó que també retrata acuradament la ciutat de l’època.
L’acte de presentació a La Factoria Cultural, el van presidir les dues autores, la regidora de Cultura Rosa Boladeras, la regidora Meritxell Lluís i Carme Parera, un testimoni d’aquella època que va rememorar algunes anècdotes d’una època en la qual va patir l’empresonament del seu pare.
Lluís va iniciar la presentació referint-ser a Mañà com una persona que “deixa empremta” i “un referent de primer ordre”. Per la seva banda, Grau va explicar com es va originar el projecte i va recordar que ella va néixer dues setmanes després de la mort del seu avi, per la qual cosa, no el va conèixer, si bé la seva figura sempre estava present en la seva vida. “Era una figura fragmentada que anava despertant el meu interès”, va assenyalar.
Un article a la revista
Arran d’un article de Fernández a la revista “Terme”, va iniciar-se tot el procés per la publicació d’aquest llibre. “He tingut la sort de recuperar la història del meu avi i de treballar la historiografia local gràcies a l’Ana Fernández”, va manifestar. En principi, no sabien cap on podria anar la investigació i, finalment, “el que vam anar trobant donava per un llibre” en el qual també es parlaria de la Terrassa de llavors.
Fernández, per la seva banda, va dir de Mañà que era “un gran periodista” i va revelar que també signava amb un pseudònim, Dídac Alberic. Es va mostrar estranyada pel fet que “no deixa de ser curiós que no fos conegut tot i que no va deixar d’escriure fins a l’any 1962”, el de la seva mort. La historiadora va afegir que “els prohoms són importants per a la ciutat”, però també ho són altra classe de persones que, com en el cas de Mañà, “sovint queden sepultats en l’oblit”.
També va assenyalar que la memòria històrica no només és per restituir a persones que van patir, també és “una actitud revolucionària contra una societat que està entossudida a fer desaparèixer a l’individu”. Igualment, va explicar que, des de molt jove, va estar vinculat “al catalanisme de l’època” i al costat de les iniciatives de defensa de la llengua.
Cròniques als diaris
Fernández va assegurar que va ser secretari de l’Associació de la Premsa i que va destacar per les seves cròniques musicals i de teatre als diaris. Va estar vinculat, a més, a Ràdio Club Terrassa, on va conduir un programa setmanal dedicat a l’òpera i al teatre. Boladeras va tancar l’acte donant les gràcies a les persones que “treballen per a la cultura”.
