L’història de la ciutat està plegada de moltes persones que amb el seu activisme social deixen empremta. Aquest és el cas de Ramon Mañà i Badiella (1897-1962) que des de la seva tasca en el periodisme i en la cultura es va esdevenir una personalitat referent de la ciutat de la primera meitat del segle XX. La seva néta, Maria Mercè Grau, i la historiadora Anna Fernández, han cercat documentació sobre Mañà i Badiella i han reconstruït la seva biografia lligada a la ciutat i al seu entorn. Ambdues presenten, avui (19 hores), el resultat de la seva investigació inèdita que ha pres forma de llibre, a l’aula Magna de La Factoria Cultural (LaFact). L’acte també comptarà amb el president de l’entitat, Marius Massallé, així com de la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, i Carme Parera, com a testimoni viu dels temps de la Terrassa de la primera meitat del segle XX.
Les autores expliquen que de Ramon Mañà i Badiella cal destacar i retenir “la seva dimensió periodística, social i cultural”. En el primer àmbit, va tenir una tasca molt intensa, com a redactor del diari El Dia des del mateix any de la seva aparició, i després de la guerra, des del diari Terrassa Información. “S’ocupava de temes molt diversos, entre els quals era especialment conegut per les seves crítiques teatrals i musicals”.
Va compaginar la feina al diari amb la ràdio, a Ràdio Club Terrassa, on va conduir i presentar un programa setmanal dedicat a les arts escèniques, no solament de la dramatúrgia local sinó que també dels esdeveniments teatrals i operístics d’arreu del món. Així mateix, va assumir feines de representació i gestió. Fou nomenat secretari de l’Associació de Premsa de Terrassa i fou membre de la Junta directiva de Ràdio Club Terrassa.
En el cas de Mañà i Badiella, el fet que fos redactor de cultura anava molt lligat al seu interès per aquesta. En aquest sentit, Grau i Fernández posen en relleu la seva tasca cultural i també formativa al capdavant de la comissió d’instrucció i cultural del Centre de Dependents del Comerç (1927). Aquesta entitat publicava un butlletí del qual ell n’era el director.
Aquest “home que estimava la cultura”, com el descriuen les autores, va ser també una persona molt vinculada al catalanisme de l’època, ocupant, entre altres càrrecs, el de president de la delegació local encarregada de l’organització de la Diada de la Llengua Catalana (1919) i sempre va estar relacionat amb totes aquelles iniciatives que propugnaven la defensa de la llengua.
Altres iniciatives
Així mateix, Grau i Fernández posen en relleu el seu vessant solidari. “Vàrem trobar que l’any 1937, en plena Guerra Civil, el domicili familiar de Ramon Mañà apareixia a la premsa com la seu de la delegació del Comissariat de Propaganda de la Generalitat a Terrassa i comarca. Aquesta delegació era el lloc on es podien fer aportacions per a la campanya de solidaritat amb el Madrid bombardejat”.
El llibre va ser una iniciativa de Maria Mercè Grau, la néta de la personalitat investigada, a través d’una referència llegida sobre el seu avi a la revista Terme, n. 22 en un article d’Anna Fernández dedicat al cinema amateur . Grau no havia conegut al seu avi, però tenia informació d’alguns episodis, els quals “ja apuntaven que es tractava d’un personatge interessant que es mereixia una descoberta i recuperar la seva memòria i la del seu temps”. Avui és el dia clau, doncs, per saber de Ramon Mañà i Badiella.
