Eren les 7.53 de dissabte 19 de març. Christian A. T., de 26 anys, veí de Sabadell, havia passat la nit de festa amb un amic, segons va declarar ell mateix als mossos i al jutjat de guàrdia. Va deixar l’amic a casa seva, a Can Font, i va agafar la C-1415a, la carretera de Castellar, en sentit Terrassa. El Raúl, el David i el Marc pujaven per la mateixa via en bici. En un revolt a la dreta, al punt quilomètric 28,500, el Christian va perdre el control del seu vehicle i va envair el sentit contrari, separat de l’altre per una línia contínua. Ell diu que no sap què va passar. Els investigadors conclouen que el conductor va cometre, presumptament, una imprudència greu pel fet de no haver dormit en tota la nit, que no estava en plenes facultats i que els pneumàtics del turisme no estaven en condicions òptimes per a la circulació, i menys en una calçada humida com la d’aquell dia plujós. El Christian va donar positiu en cocaïna i va ser detingut. Ja està en llibertat.
Ell va assegurar que, com esportista que és, no consumeix drogues. La prova indiciària practicada dissabte va donar positiu en cocaïna i el mateix indica la prova evidencial en saliva enviada a un laboratori. La de sang, però, ha donat un resultat negatiu. De moment, el jove és investigat per un delicte d’homicidi per imprudència greu, dos delictes de lesions per imprudència greu i un delicte de conducció sota la influència de les drogues o alcohol. L’imputat havia begut, un parell de “cubates”. Va donar 0,19 en la prova d’alcoholèmia.
L’acte judicial que acorda la seva llibertat provisional, amb retenció de passaport i prohibició del dret a conduir, diu que l’investigat, degut a l’alcohol i les drogues, conduïa aquell matí amb les seves capacitats limitades, i que per això no va controlar el vehicle en aquella corba a la dreta, va envair del tot el sentit contrari i va atropellar els tres ciclistes.
Davant els mossos no va voler declarar. Dilluns, al jutjat d’instrucció número 2, sí que ho va fer. Va explicar que havia estat de festa amb un amic, que havia consumit un parell de combinats de ginebra, que es va sorprendre en donar positiu en cocaïna, que no circulava de pressa, que no recordava haver-se quedat adormit al volant, que se li en va anar el cotxe en una corba tancada, que no sabia realment què va passar.
Absent
Quan van arribar els mossos a la carretera, el conductor semblava absent, com si no fos conscient de la gravetat dels fets. Insistia molt en la seva condició d’esportista per explicar que no consumia drogues. Segons ha pogut saber aquest diari, un informe indica que l’imputat, tot i haver vist els ciclistes a terra i les maniobres de reanimació efectuades pels sanitaris, en marxar les ambulàncies va preguntar si l’accident era greu. Quan va conèixer les conseqüències, va abaixar el cap i va pujar les espatlles. Tenia aparença d’abatiment i apatia quan li van comunicar la seva detenció. La conclusió dels investigadors: estava de baixada, esgotat després d’una nit intensa.
Darrere dels ciclistes pujava un turisme amb el qual va xocar frontalment el cotxe del Christian després d’endur-se per davant les víctimes. Aquest segon automòbil estava aturat perquè el seu conductor, que anava amb dues menors, va frenar de cop en veure arribar l’altre cotxe.
No hi havia indicis de maniobra evasiva ni de frenada brusca per part de l’investigat, que podria haver evitat l’accident si hagués tingut cura suficient dels pneumàtics i si s’hagués posat al volant amb plenes facultats, fa constar el mateix informe.
Les lesions
Raúl Z. M. va morir en l’acte. El Marc, de 37 anys, va patir polifractures (fractura costal, de tíbia, vertebral i pneumotòrax traumàtic). El David (37), el tercer ciclista atropellat, presentava politraumatisme, fractura de mandíbula i de fèmur. Va ser intervingut durant nou hores al Parc Taulí. Avui ha estat ser operat una altra vegada.
Moviment jurídic
“Cal insistir sobre la conducció responsable, perquè els conductors es conscienciïn que ciclistes i motoristes són col·lectius vulnerables”. Alfons Perona, advocat expert en mobilitat, destaca l’existència d’un moviment jurídic que qüestiona que determinades infraccions amb resultats greus només siguin considerades conductes imprudents. Aquesta tendència jurídica manté que han de ser qualificades de delicte dolós.