Viatjar, empeltar-se del país, del seu paisatge, de les ciutats i pobles, de la seva gent. Rosa Pi Masvidal sempre està a punt de fer l’equipatge per conèixer altres cultures. Ho va fer de jove i ho va recuperar fa uns anys, amb més periodicitat, gràcies al fet que les tasques familiars s’havien reduït i també les laborals fins a jubilar-se l’any 2019 com a bibliotecària a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Els viatges a països llunyans li van despertar l’interès per posar en pràctica els coneixements apresos en tallers d’escriptura narrativa a l’Ateneu Barcelonès. “Viatjo des de 2011 amb Conxita Tarruell i col·laboro amb els seus llibres d’història del país on anem, aportant un conte”.
Va debutar amb “Aisha, la nena del País Bassari” (Senegal) arran d’un viatge solidari i cultural per Senegal i Gàmbia. El relat va complaure a la Conxita com a l’editorial Tushita. I a partir d’aquí es va estendre en els llibres que van precedir: “Totopos, mole i mezcal” (Mèxic i Guatemala), “La Kora i el Griot”(Benín i Burkina Faso) i el darrer “Les veus de Mekong” que s’endinsa en Laos, Cambodja, Vietnam, Tailàndia i Myanmar. Els tres títols es presentaran a la Biblioteca Central (31 de març) i a l’Ateneu Terrassenc (21 d’abril). Amb l’entitat hi té vincle perquè és sòcia i forma part de la coral Veus Evohé.
Està contenta d’haver provat amb sort en la creació literària. “Miro de captar i retenir allò que més m’impacta, invento un personatge i li faig viure una aventura”. Fins ara ha donat vida a nou contes, que tenen com a protagonistes essencials infants i joves. Entre tots cita el de “Pao, el petit monjo”, que descriu les corre-cuites d’un nen que vol recuperar el seu amic, del qual s’ha distanciat en ingressar en un monestir budista. Cada conte, a més, té una il·lustració.
L’autora ja té a punt el bloc de notes en blanc i també ha tret la pols a la maleta. Per Setmana Santa, i de nou amb la Conxita, viatjaran fins a Àsia, a Oman, per conèixer com és. “Cal aprofitar aquesta etapa de temps lliure i dedicar-lo al que t’agrada. Quan ets jove tot ho veus de pressa. En canvi, a la maduresa hi ha més calma i això en fa gaudir més”, expressa.
