Josep Ballbè i Urrit
Certament, hem de tenir representants del país a les institucions de la comunitat europea.
Ara bé, veure-hi gent com en Josep Borrell o Luis de Guindos –i, abans, Javier Solana– em treu de polleguera. Les declaracions d’uns i altres davant les successives crisis de caràcter econòmic, social, polític i/o bèl·lic clamen al cel. Quin grau de cinisme més superlatiu!
Creix brutalment el nombre de víctimes –i desplaçats, que no refugiats– en allò que Solana titulà com “pagar les conseqüències de voler integrar Ucraïna al si de l’OTAN”. D’alguna manera, aquest personatge ha atiat les ínfules absolutistes i criminals d’un “putiner” cap d’estat a l’antiga URSS. Callen quan els convé.
Fins i tot, algun dia et pots trobar algun informatiu de qualsevol canal que ni tan sols parla de la guerra. Això sí, la vaga de transportistes, els aldarulls dels estudiants contra el conseller Cambray no falta. Aquests darrers dies, ha sorgit de bell nou la notícia cíclica de la tanca de Melilla. A partir d’ací, ara surt el “presi” Sánchez i pretén donar-nos classes de moral: amb el temor a noves allaus en aquell punt, s’entesta a virar envers els interessos del Marroc. Més concretament, fa un viratge diplomàtic. El risc a una greu crisi social al país alauita per la sequera, els preus desmarxats i la carestia de matèries primeres derivada del conflicte ordit per un impresentable i sanguinari Putin l’empenyen a trepitjar –com sempre– la població de la vella colònia espanyola del Sàhara. A canvi, sembla que vol “arranjar” un bri la tensió de mantenir les viles de Ceuta i Melilla com a europees. Remuntem-nos més de 46 anys enrere i fem per valorar –en justa mesura– el paperot vergonyós i barroer del govern espanyol i la mateixa monarquia pel que fa a l’entorn de la trista Marxa Verda.
Arribo a creure que bona part de culpa en l’alça de l’extrema dreta a l’Estat espanyol recau a lloms de la nefasta política dels “sociates”. Tant costa pactar una entesa ferma i llarga entre els dos grans partits polítics estatals (PP i PSOE) pel que fa a bastir pautes de seny en temes cabdals? L’economia, el mapa autonòmic, els serrells educatius (molt especialment l’idiomàtic), la contenció d’una potent indústria d’armament, la gestió dels preus energètics… Això sí, sense oblidar que Ceuta i Melilla no tenen res a veure amb Europa. No sent així, VOX camparà a tort i a dret, creixent còmodament.
