Quatre carreteres és el nom amb què es coneix on es creuen quatre trams que no condueixen a altres poblacions necessàriament. Aquestes quatre carreteres, de sempre, han estat un niu de cotxes, furgonetes, camions, motos i autobusos, anat amunt i avall, en direccions oposades o no. És un tros d’unió, però a la vegada de desunió, ja que els vehicles que es troben de cara, ràpidament es perden anat cap al seu destí.
Fotos: Arxiu Municipal i Alberto Tallón
Són carreteres que s’han convertit en nexes d’unió. Que van d’un cantó a l’altre de la comarca (o que surten de la comarca després d’un bon tros de viatge). Que es desgasten per la invasió de rodes de diari. I que permeten contemplar parts de les poblacions fins que es travessen i el paisatge ofereix altres alternatives.
Les quatre carreteres han estat testimonis de curses de ciclistes, d’atletes i, de ben segur i de nit, d’alguna cursa no gaire legal de motos o cotxes. També són la via de pas de molts usuaris de l’autobús urbà o d’autocars que circulen cap a altres ciutats o poblacions. Si hom utilitza aquests serveis diàriament, el panorama es torna tan familiar que podria explicar amb tots els ets i uts cada racó de les carreteres.
No hi ha final, si més no a la vista. Les quatre carreteres tenen més vida i no tenen data de caducitat. Semblen eternes.
