Xavier Corominas, Comissió de Medi Ambient i Entorn Natural de Tot per Terrassa
Diuen que Finlàndia és el país més feliç del món perquè el 75% del seu territori està format per boscos.
Els boscos, doncs, vistos com el cor del nostre entorn, com els pulmons que ens permeten respirar, com les mans que acaronen la vida. Però ens estem entestant a acabar amb ells i avui, amb motiu del Dia Mundial dels Boscos el pròxim dilluns, volem fer una crida per recordar com la desforestació ja és un problema global al planeta, una veritable pandèmia ambiental amb la tala indiscriminada de grans extensions, per exemple, de selva per explotar la fusta o amb incendis provocats per tenir més terreny per a altres usos. Exacte, estem reduint la capacitat del planeta per absorbir diòxid de carboni i per generar oxigen. Estem posant en perill les nostres vides.
Què passa, però, a Catalunya? Resulta que aquí la massa forestal no para de créixer. Això és positiu, pensarem, però ens trobem amb un creixement descontrolat, amb un abandonament de terres de conreu que fa que la majoria de propietaris abandonin la gestió dels boscos. Alerta, hem dit la paraula “propietaris”, ja que resulta que la majoria dels boscos al nostre país estan en mans privades, un fet que complica molt poder treballar-hi estratègies de gestió i de prevenció d’incendis. El 77% dels boscos catalans són de propietat privada, i en algunes comarques aquest percentatge arriba gairebé al 90%. Quan pensem allò que el bosc és de totes i de tots, doncs, ens equivoquem.
Cal canviar la forma que tenim d’entendre el bosc. Hem de canviar el paradigma forestal en una zona del planeta amb un clima mediterrani on els episodis de sequera són importants. Comptem amb espècies d’arbres que s’hi adapten, sí, però l’actual canvi climàtic també ens porta a hiverns més secs i estius més calorosos, el que implica que els possibles focs puguin arribar a ser grans incendis forestals en poc temps. Aquí ja parlem dels anomenats incendis de sisena generació, molt difícils de gestionar, de controlar i d’apagar per part dels cossos de seguretat.
Un nou paradigma forestal
Com ho podem evitar? Doncs tornant a les maneres de fer del passat. Hem de deixar de banda els límits de les propietats, ja siguin privades o públiques, i fer un front comú en la gestió. Els boscos s’han de convertir en eines que treballin per a nosaltres. És per això que ens cal aquest nou paradigma. Encara que sembli contradictori, més arbres no implica que es generi més oxigen o s’absorbeixi més CO2. Un arbre “vell” no absorbeix la mateixa quantitat de CO2 que un de jove i, per tant, no ens ha d’espantar veure que es fan tales selectives al bosc. Facilitarem, doncs, que els arbres joves creixin amb més força i amb menys competència per als recursos, que no són altres que l’aigua i el sol. Si reduïm els arbres, reduirem també l’estrès hídric al qual actualment està sotmès el bosc a casa nostra. Aquesta aigua que els arbres no necessiten passarà als aqüífers i acabarà en fonts i pous perquè la puguem aprofitar.
Una gestió ben treballada aportaria també, de forma indirecta, prevenció contra els incendis. Amb podes i neteges de sotabosc eliminaríem combustible, i de la mateixa manera que no ens hem d’espantar quan veiem que es talen arbres, tampoc ho hem de fer si veiem que després de les podes es deixen branques i fins i tot arbres a terra. Més que a terra, s’estan deixant, literalment, a la terra, ja que és una capa de branquillam que permet mantenir la humitat. Els arbres tallats no retirats es van podrint, fan augmentar la biodiversitat d’insectes i aporten nutrients al sòl. Estem, doncs, alimentant el planeta perquè els boscos puguin esdevenir el veritable espectacle de la vida.
Aquest és el repte: cuidar el bosc, mantenir-lo sa i fort i respectar-lo. Ell, a canvi, ens regalarà salut, ciutats amb l’aire més net i espais vius on passejar i gaudir de la natura.
Fem que el Dia dels Boscos sigui cada dia de l’any. Coneguem què cal fer amb els arbres per entendre idees com la paciència, la cura de la vida i el respecte. Tal com tractem els nostres boscos és com ens tractem a nosaltres mateixes i mateixos com a éssers humans. Estimem-los. Estimem-nos.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
