El carrer de la Font Vella de Terrassa és l’eix amb una major atracció comercial (IAC) de tot el Vallès Occidental. Així ho indica l’estudi “Mapa del comerç del Vallès Occidental 2021. Estructura comercial i indicadors de salut comercial”, elaborat pel Consell Comarcal a partir de dades d’Eixos – Economic Observatory, un informe que calcula aquest indicador segons el percentatge d’establiments pertanyents a les categories d’equipaments per a la persona, equipaments per a la llar i cultura i lleure sobre el total d’establiments actius.
Aquest carrer té una puntuació de 68,83 sobre 100, però tot i tenir l’eix amb una major atracció comercial (per a aquest càlcul l’estudi ha agafat només els eixos amb més de 40 locals actius) Terrassa no encapçala el rànquing a nivell de municipis. El lidera Sabadell. La nostra ciutat té un IAC del 20,20 i la majoria d’establiments dedicats a l’equipament per a la persona i per a la llar i la cultura i el lleure es troben al centre de la ciutat, mentre que a l’altra cocapital vallesana és del 27,90 i aquest tipus de locals estan principalment a l’eix de la rambla, el passeig de la plaça Major i els carrers més adjacents. Ambdues ciutats tenen un IAC per sobre de la mitjana comarcal, que és d’un 19,90.
En altres indicadors, Terrassa sí que està per sobre de Sabadell. Pel que fa a l’índex d’aprofitament del teixit comercial (IATC), que es calcula segons el percentatge de locals actius respecte del total de locals comercials disponibles, Terrassa se situa en desena posició en la llista comarcal, amb un 86,67% i Sabadell en la dotzena, amb un 83,32%, mentre que la mitjana comarcal és d’un 81,77%.
Respecte de l’índex de dotació comercial (IDC), Terrassa ocupa la quarta posició amb 2,41 establiments per cada 100 habitants. Sabadell ocupa l’onzè lloc, amb un IDC de 0,93, mentre que la mitjana del Vallès Occidental és de 2,13.
El municipi amb més establiments
En nombres absoluts, Terrassa és el municipi amb més establiments amb activitat econòmica, 6.322. D’aquests, 6.058 estan dedicats al comerç, mentre que la resta, 264, es destinen a altres usos administratius, industrials o d’equipaments.
Té, però, també 972 locals en planta baixa (a la comarca en són 4.364), amb un ús potencialment comercial que es troben actualment buits en venda i/o lloguer, és a dir, que es consideren establiments inactius i es podrien reactivar.
D’acord amb l’informe “Mapa del comerç del Vallès Occidental 2021. Estructura comercial i indicadors de salut comercial”, coordinat per l’Observatori comarcal i l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, l’estructura del comerç terrassenc es caracteritza pel fet de tenir gairebé un de cada tres establiments dedicats a serveis comercials (31,9%), ja siguin personals, financers, immobiliaris, culturals i recreatius o d’ensenyament. Altres grups d’activitats rellevants són l’hostaleria i la restauració (12,6%), el comerç alimentari (11%) i l’equipament per a la persona (9,8%).
A la comarca s’han identificat un total de 20.189 establiments que tenen una activitat econòmica, dels quals 19.579 són comerços o serveis comercials, i 615 es destinen a altres usos administratius, industrials o d’equipaments.
El tècnic de l’Observatori Comarcal Enrique Ortega destaca que “l’informe reflecteix la importància cabdal del comerç per a la comarca, el qual genera 5.188 milions d’euros de riquesa per tot el Vallès Occidental, dels quals el 27% correspon al sector serveis aportant 9.586 llocs de treball i 7.900 empreses”.
Serveis comercials, al capdavant
Segons expliquen des del Consell Comarcal, d’acord amb l’estudi, l’estructura del comerç vallesà es caracteritza pel fet de tenir un de cada tres establiments dedicats a serveis comercials (33,6%). També tenen un pes destacat els establiments de comerç no alimentari (16,5%), entre els quals trobem farmàcies, drogueries i perfumeries, estancs, equipaments per a la persona (9,6%) i la llar (5,5%). D’altra banda, hi ha els de serveis d’hostaleria i restauració (13,5%) principalment bars i restaurants. El comerç alimentari se situa en l’11,4%.
Altres dades destacades de l’estudi són els 217 locals actius de la carretera de Matadepera, a Sabadell, sent aquest l’eix amb més locals actius de tota la comarca.
Pel que fa a Terrassa, de l’estudi també es desprèn que el carrer de la Font Vella, amb una longitud de 290 metres, té el mateix nombre de locals actius (77) que la rambla d’Ègara, amb una llargada que multiplica gairebé per deu la de la primera via, amb 2.861 metres. En aquesta segona via, però, no hi ha cap local buit, amb dades de 2021, mentre que en la primera n’hi ha vuit, diu l’informe.
