El Festival de Dansa Metropolitana continua aquest cap de setmana a Terrassa. La reconeguda i singular companyia Vero Cendonya porta “Bogumer”, un espectacle que pren com a punt de partida el cèlebre judici contra Déu a Rússia pels seus crims contra la humanitat. Aquest judici va ser impulsat el 1918 per Anatoli Lunatxarski quan era comissari d’instrucció d’Educació. L’obra, que mescla text, dansa i música en una companyia inclusiva, es presenta el dissabte, a les 20 h, al Teatre Principal.
“Bogumer” (“Déu ha mort”, traduït del rus) és una obra que s’emmarca en el teatre social i que forma part del mateix ADN de la companyia catalana. Vero Cendonya explica que, des del moviment ciutadà del 15M (2011), tenia la idea de fer un espectacle de reflexió al voltant del concepte “poder”, del poble, de la identitat, de les manipulacions de masses... Va començar a bussejar en la història general i es va fixar en aquest fet que va succeir a Rússia després del triomf de la revolució comunista. “Em va interessar moltíssim perquè era una manera d’obrir la reflexió sobre les conseqüències que comporta el poder. I, en aquest cas, té un plantejament gairebé com de ‘Bíblia’ perquè qüestiona la bondat de Déu”.
La Vero vol aclarir que l’espectacle no guarda cap vincle amb el conflicte bèl·lic que ha declarat Rússia a Ucraïna. “Hi ha gent que ho associa, però no té res a veure perquè nosaltres ja ho treballàvem quan la pandèmia i el van estrenar l’abril de 2021 al Mercat de les Flors i des de llavors estem de gira”.
Malgrat la qüestió que tracta “Bogumer”, que a priori sembla de molta transcendència, ella i Israel Solà, de la companyia La Calòrica, han fet una dramatúrgia poètica que respira molt humor. De fet, ella no entén la seva vida personal i professional sense el somriure i el riure. “Sempre se m’ha donat el paper de dramàtica i m’hi enfrontava com si me n’anés la vida i, al final, m’agafava un atac de riure i em relaxava. L’humor és molt sa i cal fer-lo servir, sobretot per minimitzar el drama”.
El tema del muntatge és singular i també la companyia que ho portarà a escena. “Els meus projectes tenen un component d’inclusió i, en aquest cas, a ‘Bogumer’ hi ha dos actors, una noia, la Laia, i un noi, el Jem, que tenen discapacitat intel·lectual. I també hi ha un celíac i una lesbiana. Estic molt contenta perquè apleguem la diferència i la celebrem. En realitat són un microcosmos de la realitat que hi ha a la societat i al carrer”.
La Vero diu que, sempre que pot, li agrada reunir un elenc d’intèrprets divers, que pugui tenir actors i actrius professionals i d’altres amateurs. A “Bogumer” hi ha les reconegudes Anna Barrachina o Mamen Duch (ambdues s’intercanvien en la gira) al costat de la Laia i el Jem que acaben d’aterrar. I avança que no deixarà de fer-ho perquè es diverteix i s’enriqueix moltíssim.
Inquietud
Artista inquieta, combina la seva carrera com a intèrpret, coreògrafa, il·lustradora i pintora. Té companyia pròpia des de l’any 2008 amb un elenc estable de quatre membres que s’amplia en funció de cada espectacle. Un dels muntatges amb èxit ha estat “La partida”, que va anar de gira a teatres i festivals de més de 20 països d’Europa, Àsia i Llatinoamèrica. Amb aquesta obra va guanyar diferents premis el 2015 i va ser finalista a dos Premis Max 2016.
A “Bogumer” ha treballat amb la companyia La Calòrica. No és la primera vegada que cerca sinergies. Ha treballat amb creadors nacionals com Àngels Margarit, de Terrassa, Sol Picó, Peter Mija i Andrés Lima, així com amb referents internacionals com Inbal Pinto Dance Company (Israel), Hans Werner Klohe, Steptext DA.CO (Alemanya), Le Boussinière (Suïssa) o Veronika Riz (Itàlia).
Aquesta amplitud de mires l’ha portat a treballar amb artistes de diferents disciplines com ara el teatre, la pintura, el transformisme, la música, la poesia i, fins i tot, el futbol. A banda de la creació, interpretació i direcció, també fa d’assessora. Ha desenvolupat aquesta feina en la coreografia i moviment dels espectacles “DJT” i “El ángel exterminador” de Blanca Portillo, gran actriu a la qual va tenir com a mestre en els seus anys de formació.