Li demanava la retirada d’una denúncia, i que el perdonés. Però no podia sol·licitar res d’això a aquella persona. En realitat, no havia de comunicar-se amb la destinatària del missatge. Un home ha estat condemnat per enviar una carta a la seva exparella des de la presó. Una sentència li prohibia tant acostar-se a la dona com comunicar-se amb ella.
La pena imposada per infringir la condemna és de sis mesos de presó. Entre reixes, al centre penitenciari de Lledoners, es trobava l’acusat quan l’1 d’octubre del 2017 va escriure una carta que va enviar a una dona, la tia de la víctima protegida. Per a la Justícia, queda provat que, en realitat, la missiva anava dirigida a l’exparella. Entre altres coses, li demanava que li retirés una denúncia. També li demanava perdó.
Una sentència datada al juliol del 2016, dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona, imposava al processat, entre altres penes, una ordre d’allunyament: li prohibia acostar-se a menys de cent metres de la seva exparella i comunicar-se amb ella per un període de 26 anys, nou mesos i un dia.
Al·legacions
La prohibició s’extingia, per tant, al maig de l’any 2042. No obstant això, l’acusat va enviar la carta l’1 d’octubre del 2017. Tres anys després, un jutjat penal de Terrassa el va condemnar pel trencament de la prohibició.
La defensa va recórrer la resolució al·legant que l’acusat no va enviar la carta, perquè no sabia escriure ni parlar amb correcció en castellà, ni va encarregar la missiva a ningú. A més, en el sobre es podia veure que com a remitent figurava un altre nom que havia estat ratllat. A sobre es va posar el seu. El cognom del destinatari estava equivocat, segons la defensa. Una altra al·legació: no semblava lògic demanar la retirada d’una denúncia quan el reu ja estava complint condemna.
Aquests arguments de descàrrec van ser desestimats per l’Audiència Provincial, que ha ratificat la sentència del jutjat de Terrassa i considera acreditat que l’acusat va escriure la carta o va encarregar a una altra persona escriure-la, i que la destinatària era la dona amb la qual no podia comunicar-se.
