La Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca ha posat de manifest els perjudicis soferts pels propietaris derivats de la Llei de contenció de rendes (Llei 11/2020), que va entrar en vigor el mes de setembre de 2020, i que ha estat anul·lada pel Tribunal Constitucional. Des d’aquest organisme local es recull que, durant aquests mesos, els perjudicis suposen una quantitat de 26.742.400 euros en el conjunt de Catalunya. I pel que fa a propietaris i arrendadors, que van veure limitats els preus de lloguer que, en comptes d’adequar-se al mercat, havien d’estar regulats per un índex establert per la Generalitat de Catalunya que, ara, s’ha declarat com a inconstitucional.
La Cambra recorda que la inconstitucionalitat de la Llei 11/2020 “ja l’havia advertit el Consell de Garanties Estatutàries i cap persona amb formació jurídica mínima ho podia discutir”. També apunta que “la Jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans confirma en matèria d’habitatge i imposició d’obligacions als propietaris, com una ingerència desproporcionada dels poders públics en la regulació de l’ús dels béns”.
En consonància amb les dades facilitades pel Sindicat de Llogateres, la Cambra xifra el conjunt de famílies afectades per aquesta llei en 160.000 i recorda que els propietaris-arrendadors que hagin signat un contracte durant la vigència d’aquesta llei, ara declarada inconstitucional, en cinc anys hauran de suportar “perjudicis extraordinàriament greus” i, encara pitjor serà per als contractes de set anys, obligatoris per a persones jurídiques. En aquests casos, els arrendadors hauran de mantenir els contractes signats fins a la seva finalització.
Clàusula berlinesa
En el cas de contractes de lloguer que s’hagi inclòs la clàusula berlinesa, els propietaris-arrendadors podrien demanar responsabilitats civils patrimonials a l’administració que, en aquest cas, és la Generalitat.
Aquesta clàusula, que la Cambra va aconsellar a propietaris -arrendadors, alguns dels quals la van aplicar, suposa la inclusió d’un apartat en què es reconeixen dos preus, un de vigent i un altre per si la llei quedava suspesa pel Constitucional. També hi ha una segona opció i és la de posar una clàusula deixant patenta la situació per si en el futur es volia fer alguna reclamació.
Terrassa es manté com la població més econòmica
Terrassa continua sent la ciutat amb el lloguer més baix, segons es desprèn de les dades del quart trimestre de l’any 2021. Tot i que en aquest període de temps, els preus a Terrassa han baixat un 0,11%, en total, aquesta població ha pujat un 1,51% anual, el que la situa amb una quantitat de 613,14 euros per mes. Respecte a les poblacions del seu entorn i de la resta del territori català (en referència a ciutats de més de 70.000 habitants), els lloguers a Terrassa se situen un 16,38% inferiors respecte de la mitja de Catalunya.
La segona població d’aquests paràmetres amb els lloguers més baixos durant el mateix període de temps és Sabadell, amb 662,46 euros per mes, seguida de Rubí, amb 666,88 euros de lloguer cada mes. El preu més car s’ha pagat a Sant Cugat del Vallès, amb 1.151,67 euros, una quantitat molt més elevada que a Barcelona, amb 934,21 euros de lloguer.
Pel que respecta al nombre de contractes, Terrassa és la segona població de Catalunya on es formalitzen més contractes, amb un total de 1.130 contractes de lloguer durant el quart trimestre de l’any passat, encara que en aquests tres mesos s’ha viscut un descens de menys 5,72% respecte a aquest mateix trimestre, però de l’any 2020. Barcelona, amb 14.251 contractes, és la població on n’hi ha hagut més en aquest quart trimestre.
