El sobreenvelliment de la població augmenta de manera constant a la ciutat, on el dèficit públic de places en residències i centres de dia augmentarà a curt termini. Així ho certifica la diagnosi del Pla Estratègic de Gent Gran de Terrassa (avui Pla Local per a un Envelliment Integral), que xifra en 300 places més les que seran necessàries per donar cobertura a les necessitats de la gent gran de la ciutat l’any 2026.
Un percentatge important de la gent gran no vol viure en residències
L’indicador Hermes de la Diputació de Barcelona detecta que a la ciutat de Terrassa les places en residència per cada mil habitants s’ha reduït un 25% en els darrers quinze anys. La manca d’un habitatge públic i la creixent precarització econòmica del col·lectiu, que arriba a edats avançades en pitjor situació econòmica que les generacions anteriors, posa de manifest la necessitat d’incrementar l’oferta de serveis en els anys vivents.
Tot i que la gent gran prefereix quedar-se a casa o anar a pisos tutelats, les places a residències seran necessàries
La dràstica reducció de places en residència per cada mil habitants contrasta a Terrassa amb l’increment de l’oferta en el mateix període de 15 anys a la província de Barcelona. L’oferta de places públiques d’atenció residencial era el 2018 de 1.004, de les quals 817 corresponien a places de cobertura pública, és a dir en centres de titularitat pública, concertats o col·laboradors. L’Ajuntament estima una llista d’espera aproximada de 1.500 sol·licituds de reserva a la ciutat. La xifra, però, s’ha de prendre amb prudència donat que es poden realitzar fins a tres reserves i que hi ha usuaris locals que demanen plaça fora de la ciutat i usuaris forans que ho fan a Terrassa.
Dèficit de 100 places
Dues dades completen el mapa de la demanda de prestacions públiques a la ciutat. Els criteris estàndard de cobertura indiquen que calen 0,73 places de centre de dia per cada 100 persones majors de 65 anys. Actualment, Terrassa disposa d’unes 150 places públiques, el que suposa un dèficit de 100. L’any 2026, d’aquí només quatre exercicis, la ciutat hauria d’oferir 180 noves places per donar cobertura a les necessitats de la ciutadania.
Pel que fa al servei de teleassistència, que dona seguretat i tranquil·litat als usuaris, a banda d’una resposta àgil en cas de necessitat, la diagnosi del pla estima que en l’horitzó de 2026 caldrà ampliar el servei fins a arribar a les 1.250 persones noves. Avui ja caldria donar cobertura a 170 usuaris més dels que l’estan rebent.
Sis de cada deu persones més grans de 65 anys són dones. Cada vegada més homes superen la barrera dels 85
L’ingrés en residència ja no és l’opció desitjada per a la majoria de la gent gran, a banda de ser un model d’alt cost econòmic. L’alternativa dels habitatges tutelats, compartits o amb serveis associats s’apunten com a alternatives en el pla estratègic de la Gent Gran.
Taller de country al Casal de gent gran Anna Murià / nebridi aróztegui
El document, però, certifica la manca actual d’habitatge protegit per a gent gran a la ciutat, on existeixen cinc solars amb la qualificació per poder acollir-los. Per a gent gran de manera específica només existeix un equipament públic a la ciutat, al carrer de Sant Leopold.
Serveis de proximitat
A les sessions tècniques per analitzar la diagnosi del pla, es va posar de manifest la necessitat de potenciar també l’estança en domicili de la gent gran i la necessitat de crear un catàleg de serveis de proximitat, de perfil no estrictament assistencial, que donin autonomia i confort als usuaris, com el menjar a domicili.
S’espera que l’any 2026 les persones en edat de jubilació ja seran un 18,3% de la població terrassenca
En aquest sentit, la diagnosi prèvia a la redacció del pla també analitza la cobertura del servei d’atenció domiciliària (SAD), adreçat a les persones que, per raó d’edat, dependència o discapacitat tenen limitada l’autonomia per executar les activitats bàsiques de la vida diària. És l’única prestació que l’estudi considera adequada i dimensionada a la demanda. Sobre una població de més de 35 mil persones més grans de 65 anys, unes 1.800 reben actualment el servei d’atenció domiciliària.
D’aquí a quatre anys, més jubilats que nens i adolescents
Terrassa no envelleix, però sobreenvelleix. L’afirmació no és una contradicció en si mateixa. L’estadística diu que des de 1999 l’índex d’envelliment es redueix progressivament a la ciutat, on la proporció de persones més grans de 65 anys és inferior al del conjunt de la província de Barcelona. De fet, a Catalunya l’índex d’envelliment és 23,5 punts més que el de Terrassa. Un 60% del col·lectiu són dones.
L’altra cara de la moneda és el sobreenvelliment, corresponent a la població major de 85 anys. A Terrassa avança de manera constant també des de 1999. Curiosament, entre la població de més de 85 anys s’està produint un procés de masculinització. Cada cop hi ha més homes que superen la barrera dels 85 anys, tot i que les dones continuen sent pràcticament el doble.
En una projecció de la Terrassa de 2026 amb 243 mil habitants, la diagnosi del Pla de Gent Gran estima un increment de 25.000 habitants, la majoria dels quals seran homes i dones majors de 75 anys i de 85 anys.
S’espera que l’any 2026 les persones en edat de jubilació (majors de 65 anys) representaran ja un 18,3% de la població. De fet, si es compleixen les previsions, hi haurà més població envellida que nens i adolescents de 0 a 14 anys.
Un envelliment empobrit marcat per la crisi del 2009
La crisi de l’any 2009 va disparar les taxes d’atur especialment entre els majors de 45 anys. L’any 2012, el grup de 40-55 anys protagonitzava el 39% de la taxa d’atur total a la ciutat. És la generació del “baby boom”, que ja es comença a endinsar en l’edat de jubilació. L’envelliment de l’atur a Terrassa avança una situació preocupant, donat que els majors de 65 anys arribaran a la jubilació en una situació més desfavorable econòmicament que els que es jubilen avui. La diagnosi del pla conclou que aquesta situació “requerirà una major provisió de serveis públics en matèria de salut i atenció social”.
Un Pla per a un Envelliment Integral amb horitzó 2030
El ple de febrer va aprovar el Pla Local per a un Envelliment Integral, un document que marca les polítiques municipals pensades per a les persones de 60 anys o més. El pla adopta una nova nomenclatura respecte al Pla Estratègic de Gent Gran. Incorpora, a banda de la diagnosi feta el 2018 i actualitzada posteriorment, un seguit d’enquestes a la ciutadania i les entitats que han formulat propostes, moltes d’elles enfocades a un envelliment saludable i centrades en l’atenció a la gent gran i en la programació d’activitats. El pla recull 41 objectius específics que es concretaran en plans d’acció durant aquest mandat i els vinents.
