Ahir es complien dos anys de l’inici de la pandèmia. Si hi ha alguna cosa que ens ha quedat clar de la irrupció de la Covid a les nostres vides, és la fragilitat de la gent gran. De fet, aquest col·lectiu és qui ha patit amb més cruesa el coronavirus. En primer lloc, perquè ha estat la franja d’edat en què s’han registrat més víctimes. Però també per l’àmbit psicològic. La soledat de la gent gran s’ha agreujat a causa de la pandèmia i les restriccions de les relacions socials els ha aïllat encara més. La diagnosi del Pla Estratègic de Gent Gran de Terrassa no presenta un futur més fàcil. Tanmateix, xifra en 300 les places que seran necessàries per donar cobertura a les necessitats de la gent gran de la ciutat l’any 2026. A més, adverteix d’un empobriment de la població més gran de 65 anys que, d’aquí a quatre anys, necessitarà 180 places més de centre de dia i 1.250 persones necessitaran servei de teleassistència. Es tracta, doncs, d’un repte al qual hem de donar resposta ara. Per exemple, encara està pendent la construcció de la residència de 120 places i un centre de dia amb 30 places al barri de Sant Pere Nord.
