Joan Barberà, periodista
Això del periodisme, diu, “em motivava” i, de petit, escoltava molt la ràdio, sobretot els partits de futbol. Recorda que “no m’agradava estudiar i era molt dolent”, però tenir clar que volia ser periodista i, a més, d’esports, ja que “fer informatius no m’agrada gens”. Va fer pràctiques a la COPE i, posteriorment, va passar per altres mitjans com Onda Rambla o El 9 NOU.
Es va traslladar a Mallorca per estar amb la seva dona, la Queralt Soler, que és pediatra i feia al MIR allà. Primer va treballar a un club de tenis taula i, després a Onda Cero Mallorca i a IB3. Finalment, van tornar i va incorporar-se a la COM i ara està a la Xarxa.
Una altra faceta destacada de la seva vida és el tenis taula. Jugava a futbol, però també li agradava jugar a ping-pong. A través d’un conegut, va començar a jugar més seriosament. “M’ho passava molt bé” i va continuar entrenant i s’hi ha dedicat. “El tenis taula és la vida” i afegeix que l’esport et permet conèixer gent i viure coses que no pots en altres facetes.
Exerceix de sabadellenc allà on va, tot i que fa catorze anys que viu a Terrassa. No li agrada la gent que, per sistema, ataca a una ciutat o l’altra. “Aquesta rivalitat, avui en dia, no l’entenc i jo a Terrassa estic molt content i m’agrada viure aquí, però estic molt orgullós de ser de Sabadell i tot el que representa”, afirma.
Fora del periodisme i el tenis taula, el mar és la seva gran passió. No per anar a nedar sinó per “veure’l o sentir les onades”. Afegeix que anar a veure el mar “et dona pau i tranquil·litat”.
