El Festival de Dansa Metropolitana arriba avui a la ciutat amb tres propostes que vénen de la mà de La Rutan, Agnès Sales & Héctor Plaza i la companyia Maduixa. El triplet de dansa té cita al Parc de Sant Jordi (17.30 hores) i en cas de pluja, es traslladarà al Teatre Alegria i serà igualment gratuït. Destaquem d’aquests espectacles, el que presenta la companyia Maduixa que es diu “Migrare” perquè parla de la migració i aquest és un fet que ens toca molt de prop.
Maduixa ha construït un relat de les persones que han d’abandonar la seva terra d’origen per causes forçades, de les dificultats del viatge fins a l’arribada al nou país i de les mostres de rebuig que tenen un cop acollides. I en aquesta dura travesia, s’han fixat especialment en les dones. Paula Llorens, autora de la dramatúrgia, explica que “l’espectacle té una mirada femenina perquè creiem que les dones pateixen més en tot aquest procés, pel simple fet de ser dones i ser més fràgils”.
Ball a les altures
Sobre l’escenari, quatre ballarines, Sara Canet, Paula Quiles, Laia Sorribes i Melissa Ussina, mouran el seu cos per expressar totes les emocions que provoquen la fugida, la pèrdua, la soledat, la invisibilitat… Serà una dansa, a voltes, de risc, com el mateix viatge del migrant, perquè també ballaran sobre xanques.
El director Joan Santacreu reconeix que la incorporació de xanques causa estranyesa en el públic perquè més aviat és un recurs que s’associa al circ i a les cercaviles. “Varem incorporar les xanques fa un parell d’anys, a l’espectacle “Mulïer” (sobre l’opressió de les dones i la recerca de la seva llibertat), i des de llavors hem fet una aposta personal perquè és un element que ens defineix com a companyia. És un gran repte per a nosaltres ballar sobre aquests pilars, en alçada. Gairebé és una bogeria, però podem expressar millor el què volem -és una metàfora de les limitacions- i després de molta investigació hem aconseguit l’equilibri entre xanques i dansa”.
La investigació forma part de Maduixa des dels seus inicis l’any 2004 i s’ha anat consolidant al llarg de les seves creacions. Un treball de recerca sobre l’ésser humà i el seu entorn. Al respecte, Paula Llorens subratlla que”la dansa és un art que apel·la a les emocions i, per tant, que millor que fer servir aquesta eina per parlar de temes que ens preocupen, com els drets de les persones, que en alguns llocs tracten de rebaixar amb murs i fronteres”.
Maduixa compta amb un bon nombre de premis per les seves creacions. Satisfets pels reconeixements, el director Joan Santacreu manifesta que “els guardons sempre són benvinguts perquè certifiquen el segell de qualitat, donen més projecció a l’espectacle premiat i més contractacions”. Santacreu considera que cal seguir reivindicant més dansa. “Fem apostes i hi ha voluntat, però no són suficients. Encara ens queda un llarg camí per consolidar aquest art d’expressió del cos com ho està a molts països”.
