Són el revers de la solidaritat terrassenca, la que es mobilitza des de la base, en paral·lel a les ONG i a les institucions. Montse i Fina Huertas són dues bessones egarenques, professionals de la logística, que la setmana passada van decidir organitzar un viatge llampec a la frontera ucraïnesa per ajudar una amiga, i han acabat organitzant una operació d’evacuació insospitada.
Sortida en 24 hores. La Fina i la Montse van prometre a la seva amiga que portarien a Catalunya els infants ucraïnesos que durant anys havia tingut en acollida.”Ella no podia anar, per feina i per salut”, expliquen. Els menors són avui joves de 20 anys que estudien a Kyiv, la capital ucraïnesa assetjada per les tropes russes. Al refugi del pis d’estudiants, l’angoixa s’estava fent insuportable. “Ho vam tenir clar –comenten les germanes. Vam dir, anem a buscar-les, i en 24 hores estàvem a la carretera, amb un Chrysler Voyager comprat per Wallapop, perquè el nostre cotxe de cinc places era massa petit”.
La Fina i la Montse Huertas, amb dues de les dones ucraïneses allotjades a un hotel de Cracòvia que vindran en acollida a Terrassa. El víncle afectiu entre elles ja és intens.
Solidaritat en ruta. Les germanes Huertas van sortir de Terrassa divendres de la setmana passada en direcció al pas fronterer de Przemysl, al mateix temps que les estudiants sortien en autocar de Kyiv. Durant el trajecte, “vam coincidir amb un comboi de furgonetes humanitàries de Binéfar i Monzón que ens van convidar a situar el nostre cotxe entre els seus per seguretat”. La caravana d’Osca va arribar a la frontera abans que les egarenques i “ens van alertar que hi havia prorussos armats que assaltaven els vehicles humanitaris, de manera que vam ocultar banderes”.
La trobada, a Przemysl. L’arribada a la frontera va ser el moment més intens del viatge. “Sabíem que les joves eren a les carpes, tipus fira d’artesania, però allò és un espai caòtic, amb poca llum, tot per terra, quatre lavabos i amb cotxets de bebès que les mares han hagut de deixar per pujar als autocars”. Un cop localitzades les carpes, la fórmula per trobar les estudiants va ser cridar el nom d’una d’elles: “Krystina Vodianovich!” De seguida que la noia es va aixecar entre la multitud, l’esclat de joia va ser general.
L’avaria i la retrobada. Amb les joves al cotxe, les bessones van emprendre viatge de retorn. De camí a Cracòvia (Polònia), però, “se’ns va espatllar el vehicle –explica la Fina. Ens vam veure obligades a aturar-nos de matinada, quatre hores a una àrea de descans sense benzinera i sense cap alberg a prop”.
En aquell moment, les terrassenques van decidir posar-se en contacte amb la família d’acollida dels joves, que casualment estava a Munic (Alemanya). “La parella té adoptat al Yuri, el germà de la Krystina, que va insistir a anar a buscar la seva germana”. Després de mirar el mapes i triar la millor ruta, els dos combois van decidir trobar-se a una altra àrea de servei per fer el canvi de cotxe.
Va ser així com la Krystina i el seu germà Roma se’n van retrobar amb el Yuri i van emprendre camí cap a Catalunya, en companyia de la seva família d’acollida.
El segon rescat. Amb el cotxe buit i espatllat, la Montse i la Fina van conduir “més de 100 quilòmetres fins a Cracòvia pel voral de la carretera, pràcticament tot el trajecte en primera. El cotxe no donava més”, expliquen. En arribar a la ciutat polonesa, un cop a l’hotel, van valorar si portar el vehicle al desguàs i tornar en avió “o bé continuar. I vam decidir seguir endavant”.
A l’arribada a Cracòvia, les bessones van viure “una pluja de solidaritat. Amb el cotxe espatllat ens obrien pas i la grua no ens la van voler cobrar”. Al taller, el mecànic “ens va dir que el cotxe no es podia reparar i ens va oferir comprar-lo i vendre’ns un Audi amb assegurança. Ens va semblar bé”.
Les egarenques volien tornar a la frontera per evacuar més dones desplaçades, però “ens van dir que a Cracòvia hi havia un hotel amb set ucraïneses que havien fugit, que els polonesos havien allotjat gratuïtament i que buscaven famílies d’acollida”. Les dones havien pactat amb uns alemanys la recollida, “però havien perdut el contacte, de manera que les vam convidar a venir a Terrassa i ara ja viatgem de tornada”, ens diuen avui, de ruta per Alemanya.
Les dones acollides gratuïtament a un hotel de Cracòvia, on esperaven trobar famílies d’acollida. La Fina i la Montse Huertas les porten a totes cap a Terrassa.
Nova evacuació, de retruc. Les tres noies ucraïneses -Tsutskogina Yuliia, Muzychenko Lena i Iskra Svitlana- i les germanes Huertas tenen previst arribar aquesta matinada a Terrassa. Les joves tenen entre 20 i 30 anys i són “treballadores de classe mitjana, una és pilot de motos i una altra ‘project mannager’ –comenta la Fina. Van arribar a Cracòvia amb els seus cotxes particulars i els han deixat a les dones de l’hotel, que ja han travessat la frontera ucraïnesa de nou per recollir la seva família i venen també cap a Terrassa”.
La Fina acollirà a casa les tres joves i farà la primera acollida del segon contingent. “Tenim una comunitat de 200 persones per grups de WhatsApp que ens han ajudat a fer aquest viatge i funcionaran com a xarxa d’acollida”.
De tornada, les germanes Huertas diuen haver viscut “una experiència fantàstica. Creiem que el món és molt gran i que parlem molt, però el que ens defineix és el que fem”. La Fina i la Montse no entenen com “la comunitt internacional i també Europa envien armes a Ucraïna i no son capaços de muntar una infraestructura logística i sanitària per a un èxode de 2 milions de desplaçats. A Von der Leyen li hem de dir que l’enviament d’armament vale, però i la gent? ”. Les germanes creuen que Europa “ha de ser capaç de treballar en coordinació amb els estats fronterers d’Ucraïna i organitzar les evacuacions”.
Autogestió col·lectiva
Les gemanes Huertas i els seus 200 amics i amigues han funcionat com una petita ONG. Les aportacions econòmiques dels diferents grups de whatsapp han permès reunir 2 mil euros que han servit per comprar els vehicles, pagar les despeses del viatge i donar 100 euros a la Krystina i els seus germans, que viatjaven sense diners.
