És molt possible que sigui una percepció errònia, però la sensació personal és que, per primera vegada des de l’inici d’aquesta secció, es veu amb més bons ulls la fotografia del passat que no pas l’actual. Bé, aclarim-ho, ens referim al que es veu a la imatge. Les instantànies, les dues, són prou bones, si bé, el que s’hi veu, és molt diferent.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Constantment, a aquestes ratlles, parlem de zones o ubicacions de la ciutat que, en aquells anys, estaven per urbanitzar o necessitaven un rentatge, no només de cara, sinó fins i tot de mans i peus. No és el cas. Aquesta passera sobre la riera del Palau, al barri de la Cogullada, que a la foto antiga es veu com era l’any 1987, es mostra una mica deixada. És ben cert que, a la imatge antiga, hi podem veure un operari, pintant una part de la passera, el que ens fa pensar que l’estaven arreglant en el moment en què el fotògraf el va immortalitzar.
Aquesta passera permet passar d’un cantó a l’altra i, en definitiva, és la seva funció. Els anys també passen per les passeres, com per les persones o els animals i, és lògic, es van deteriorant. Les passeres. Les persones i els animals envellim. Bé, les passeres també.
Desconeixem si, des de 1987, aquesta passera es va reformar, però una altra sensació és que alguna cosa ha variat. Potser és la perspectiva, errònia o no.
