El parc de Sant Jordi és una de les joies de la ciutat. És obligat visitar-lo, encara que sigui una vegada en la vida. A la imatge antiga, que és de l’any 1992, podem observar que, a aquesta part, encara no hi havia el restaurant que està instal·lat en l’actualitat i que sí que podem veure a la imatge actual. Destaca també, a la instantània dels noranta, el fet que en el moment de fer-la, s’estava celebrant o s’havia celebrat feia poc, la Festa Major del barri. El barri de Ca n’Aurell, com reflecteix la pancarta.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
També podem ressaltar el fet que els arbres s’han adequat amb una mena de protecció que, a la vegada, serveixen per al descans de qui vulgui asseure’s una estona. No cal que sigui per descansar, també es pot asseure un per llegit, fet mitja o jugar a un joc amb el mòbil.
Al fons, a la dreta, s’amaga una part de la Masia Freixa. És la icona del parc, indubtablement. També s’ha de veure per dins, a ser possible, una vegada a la vida, ni que sigui. El patrimoni modernista de la ciutat és ric i aquesta edificació, molt possiblement, és la seva joia més preuada.
Tornant a la Festa Major del barri, per la imatge del passat, podem intuir que aquell dia plovia. No sabem si això va perjudicar molt directament a la seva celebració. La pluja, a vegades perjudica, però no sempre.
