Joan Carles Folia, Coach Advance Life
El creixent interès per una educació basada en l’evidència científica, així com els recents progressos en el camp de la neurociència sobre els processos d’aprenentatge i plasticitat cerebral, ha permès el naixement de la neuroeducació.
És un nou camp de coneixement que pretén oferir una visió dels mecanismes d’ensenyament-aprenentatge basada en el funcionament del cervell. La neuroeducació es considera una nova disciplina que neix de la interacció i interrelació entre tres àmbits de coneixement diferents, les neurociències, la psicologia i l’educació.
De l’àmbit de les neurociències, la neuroeducació té en compte coneixements sobre el funcionament del cervell, especialment relacionats amb els processos de plasticitat subjacents a les funcions cognitives superiors, com l’atenció i la memòria o bé les bases neurobiològiques de la conducta i les emocions.
Del camp de la psicologia, s’inclouen conceptes i teories sobre el funcionament de la cognició i de la conducta humana tals com l’atenció, l’emoció, la motivació i l’aprenentatge. I de l’àmbit educatiu, la neuroeducació principalment se centra en el desenvolupament de teories i pràctiques pedagògiques que expliquen com funcionen els processos d’ensenyament-aprenentatge atenent les metodologies d’aula, la didàctica, els materials, les competències bàsiques o les habilitats docents. Els processos de plasticitat cerebral són la base biològica dels processos d’aprenentatge i memòria presents durant tot el cicle vital.
Així, la neuroeducació pretén una major integració de l’estudi del desenvolupament neurocognitiu en les ciències de l’educació, partint de la idea que conèixer com aprèn i com funciona el cervell podria millorar la pràctica pedagògica i les experiències d’aprenentatge. Avui en dia hi ha diverses proves de com un ambient d’aprenentatge equilibrat i motivador atorga als nens i nenes un aprenentatge millor. És per això que els infants aprenen “socialment”, construint activament la comprensió i els significats a través de la interacció activa i dinàmica amb l’entorn físic, social i emocional amb què entren en contacte.
La neuroeducació recomana que durant els primers anys de vida els nens estiguin en contacte amb la natura i no se’ls forci a romandre asseguts i quiets molt de temps, ja que a aquestes edats és quan es construeixen les formes, els colors, el moviment, la profunditat … amb els que després es teixiran els conceptes.
Per poder madurar, és a dir, crear noves xarxes de neurones, el cervell necessita noves experiències. Dels 10 als 12 anys, en canvi, el cervell està específicament receptiu a aprendre aptituds, per això és el moment de potenciar la comprensió d’un text i que aprenguin a raonar de manera matemàtica. I, a l’adolescència, el cervell que es veu afectat per la poda neuronal i l’explosió hormonal és plenament emocional i xoca amb l’actual model educatiu que en aquesta etapa els obliga a aprendre biologia, física, química… matèries estrictament racionals.
Fa 30 anys el cervell era el gran desconegut, el seu estudi (neurociències) ens acosta, tot i que encara queden moltíssimes coses per descobrir, ha projectart com millorar els nostres aprenentatges, els nostres comportaments i la nostra manera d’encarar les nostres vides amb un estat d’ànim alegre. Gràcies als coneixements que hem anat incorporant del funcionament de tot el cablejat neuronal podem tenir individus i col·lectius més preparats per poder viure amb l’estabilitat i la coherència necessària del nostre periple vital.
