Sota un cel tapat i en un dia rúfol, Terrassa ha dut a terme la celebració institucional del 8-M. Unes 300 persones s’han aplegat aquest migdia al Raval de Montserrat per a participar en l’acte central del Dia Internacional de les Dones a la ciutat. Cinc regidores dels cinc grups polítics que tenen representació a l’Ajuntament han llegit un manifest consensuat per a l’ocasió. Es tracta de Meritxell Lluís (Junts per Terrassa), Isabel Martínez (Ciutadans), Ona Martínez (ERC), Josefina Merino (PSC) i Núria Marín (Tot per Terrassa).
Han tingut una participació activa a l’acte les membres del Casal de la Dona de Terrassa, que portaven una pancarta amb el lema “El patiment ens oprimeix. El feminisme ens allibera”. Un cop llegit el manifest, la coral de l’entitat ha tancat l’acte cantant tres cançons reivindicatives: “Cicatrius” (Clara Peya), “Gallo Rojo, Gallo Negro” (Chico Sánchez Ferlosio) i “Cant de lluita” (Roba Estesa). Entre els assistents hi havia gent de totes les edats. Alguns lluien pancartes fetes amb cartons. Una noia i un noi n’alçaven una que deia: “A mi també m’agraden les dones. I no les assetjo”. En diversos moments de l’acte s’han llançat proclames de “No a la Guerra“.
Meritxell Lluís ha estat l’encarregada de començar la lectura del manifest. “Al llarg de la història, tant a Catalunya com arreu del món, els drets de les dones no han estat atorgats, sinó que han estat guanyats mitjançant l’organització col·lectiva i la mobilització de les dones mateixes”. Fet aquest preàmbul, el text recorda que “els drets de les dones encara no estan plenament garantits”. I assenyala que “urgeix trencar el miratge de la igualtat que fa que una part de la societat es pregunti “què més volen les dones?” o que s’instal·li en la falsa equidistància del “ni masclisme ni feminisme””.
El patriarcat i la seva ideologia, el masclisme, han estat durament atacats. S’ha criticat l’opressió que pateixen encara moltes dones, la bretxa salarial i les greus desigualtats. “El patriarcat ho impregna tot de jerarquies, desigualtats i discriminacions que són alhora la base de les violències masclistes que es produeixen en cadascun dels àmbits de la vida, de la devaluació de tot allò relacionat amb la feminitat i amb les dones”, resa el text. I afegeix: “Les vindicacions feministes són molt clares: acabar d’una vegada per totes amb les injustícies distributives i de reconeixement i assegurar la paritat i l’igual valor de la veu de les dones en la participació en totes les esferes”.
Es reclama també el paper actiu dels homes per “identificar i rebutjar els estereotips, les actituds i els comportaments masclistes propis i dels seus entorns laborals, familiars o d’amistats que normalitzen i perpetuen la discriminació, el menysteniment, la cosificació o les violències envers les dones”.
A la part final del text, Núria Marín ha recordat que “la transformació feminista ja ha començat i és imparable, perquè els feminismes són el moviment sociopolític més potent i transversal que hi ha actualment a escala global. No és just demanar a les dones que esperin més temps. No és una utopia ni pot ser tampoc una promesa per a les generacions futures. El reclam històric de justícia, equitat i llibertat ha de fer-se realitat avui. Ho volem ara”.