Segons l’informe “Women in business 2021” publicat per la consultora Grant Thornton, només un 34% dels llocs directius en empreses de l’estat estan ocupats per dones. Begoña Mundó (Terrassa, 1966) és una d’elles. És la consellera delegada del grup Tema – Litoclean, dedicat al sector del medi ambient, la descontaminació de sòls i la seguretat industrial.
Com es va iniciar en el món empresarial? Vaig estudiar Ciències Geològiques. Aleshores hi començava a haver algunes dones estudiant, però dedicar-s’hi laboralment era molt difícil. Jo vaig obtenir una beca en geotècnia i després vaig aconseguir una feina en una consultoria però treballant per a mi, com a autònoma. Em vaig anar especialitzant en sòls contaminats, que se’n feia molt poca cosa a Espanya, i al final vaig rebre una oferta per comprar un equip i muntar una empresa aquí, que és Litoclean, de la qual soc sòcia fundadora i des de fa uns anys consellera delegada.
Al grup que lidera hi ha gaires dones? Al consell soc l’única, però en els equips tècnics tenim força dones, al voltant d’un 50%. Som l’excepció. Nosaltres treballem molt per la indústria, sobretot la química, la petroquímica, la petroliera, la minera… i tenim clients que fins ara no tenien pràcticament cap dona a l’equip. Aquelles enginyeres químiques, geòlogues… que s’han volgut dedicar a la indústria ho han hagut de fer a través de consultories. El client ho accepta. Una altra cosa és el tracte.
Ha viscut situacions incòmodes? Tinc anècdotes d’anar amb algun company i que es pensin que el cap és ell. No només les he viscut jo sinó també les meves companyes, que han “necessitat” que un home “ratifiqués” el que ja havien comentat elles.
Ha sentit que havia de demostrar més pel sol fet de ser dona? Jo no, però l’imaginari col·lectiu ens fa pensar que si una dona està dalt de tot és perquè és boníssima, cosa que no passa tant amb els homes. El sostre de vidre hi és. Les oportunitats no són les mateixes. I això ve de l’educació que hem rebut. Ara estem fent passos per millorar, però ho tenim interioritzat tots i totes i costa canviar-ho.
Vostè forma part del consell de conselleres de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona. Quina és la seva tasca? S’estan impulsant iniciatives diverses, però totes elles encaminades a canviar la mentalitat, a fer entendre que s’estan perdent la meitat de la població, la meitat de les idees. La societat està demanant el canvi i les empreses, que volen ser sostenibles i innovadores, han d’incorporar aquest 50% de la població. Si no, no seran igual de sostenibles i d’innovadores perquè s’estaran perdent el 50% de les idees. No l’han d’incorporar perquè sigui més o menys bo, sinó perquè és el 50%. Cal que les dones tinguin les mateixes oportunitats que els homes en tots els nivells de les empreses. El nostre objectiu és que hi hagi més dones directives, però si no donem oportunitats des de baix, no ho aconseguirem.
El lideratge de dones i homes és diferent? Hi ha dones que defensen que el lideratge femení és millor, més conciliador. Jo no ho sé, però el que és segur és que és diferent i la varietat enriqueix.
Està a favor o en contra de les quotes? Abans estava en contra. Pensava que una dona s’ho havia de guanyar per estar a dalt de tot, però ara he entès que si no has tingut la mateixa oportunitat, no pots arribar a dalt. Si t’han inculcat que “això no és de dones” o tu mateixa, quan has acabat la carrera, t’has dit que no trobaries feina d’allò perquè no la trobaves, és impossible que arribis on hagis d’arribar. Primer fem quotes i quan les dones, que som el 50%, ja tinguem el 50%, ja discernirem.
Aquest dilluns va entrar en vigor l’obligatorietat dels plans d’igualtat per a les empreses amb més de 50 treballadors. Estic a favor que en qualsevol empresa hi hagi un pla d’igualtat. És per aquesta conscienciació. A partir de l’obligació es pren consciència i de mica en mica s’anirà integrant. És el mateix que amb les quotes.
Des del grup Tema – Litoclean han impulsat l’elaboració d’un manual de llenguatge no sexista per a l’empresa. Sí. Volem que sigui una col·lecció. En el primer volum hi ha recursos lingüístics per evitar el sexisme en aquells documents d’ús més habitual, des de contractes i pressupostos a nòmines i fulls de registre. Hi ha gent que ens pregunta, “tan important és el llenguatge?” I això és el que em sembla important, que pensis que és una ximpleria. El llenguatge és el reflex de la societat i si volem canviar, hem de canviar també el llenguatge. A més, és una altra manera de conscienciar, de fer-nos pensar.
