Jordi Ballart i Pastor, alcalde de Terrassa
La dècada dels anys 20 ha començat, per a la nostra ciutat, per dues crisis d’abast mundial: la pandèmia de la Covid i ara, quan estàvem recuperant-nos-en, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, que pot tenir un impacte molt profund i durador, especialment a Europa.
Això no passa ni afecta només Terrassa, òbviament, però el que ens correspon a nosaltres és pensar i construir el futur de Terrassa tenint molt present, per descomptat, el nostre paper com a tercera ciutat de Catalunya, com a part de la gran regió metropolitana de Barcelona i com una de les tres-centes principals ciutats d’Europa.
Per projectar el futur cal sempre, però, saber on som, quin és el punt de partida.
El Baròmetre Municipal 2021 és una de les eines més objectives que podem utilitzar. Admet, sens dubte, lectures molt diverses, que conviden al debat constructiu. A les pàgines del diari hem pogut seguir, les darreres setmanes, les valuoses opinions de persones de referència com Xavier Marcet, Xavier Roca o Salvador Cardús, entre d’altres. També n’he pogut parlar a fons amb representants del teixit empresarial de la ciutat, del món universitari i sindical, del comerç, de la restauració, de l’educació… Cadascú se n’ha de fer la seva pròpia composició, però és molt positiu que les compartim públicament i que enriquim la nostra visió col·lectiva, amb aportacions de tothom.
Jo veig una ciutat amb molt futur, amb molta energia, amb molts projectes i amb un optimisme molt marcat. Aquesta és la meva visió, en síntesi, sobre la Terrassa de 2022.
Això no exclou que hi hagi molts àmbits en els quals cal millorar, alguns lligats a la gestió municipal, d’altres més dependents de les dinàmiques que entre tots i totes tinguem l’encert d’impulsar i un tercer bloc que està vinculat a dinàmiques de país, d’estat o europees.
El Baròmetre (que tothom pot consultar a la web terrassa.cat) permet posar l’accent sobre la part plena de l’ampolla o sobre la part buida.
Jo em quedo clarament amb la plena, perquè estic convençut que tenim la capacitat d’omplir el que falta i que estem en la bona direcció per aconseguir-ho.
Les dades ho confirmen. La ciutadania posa a Terrassa un 7 de nota, quan se li pregunta sobre el seu nivell de satisfacció per viure a la ciutat. Un 55,8% creuen que Terrassa millorarà de cara al futur i només un 9,8% pensen que empitjorarà. Són tres dades que, si les contrastem amb altres enquestes d’altres municipis d’abast nacional o estatal, tenen encara més valor, perquè les tendències generals no són tan positives.
L’optimisme és clau per afrontar el futur i no ha de servir, en absolut, per alimentar l’autosatisfacció. Les dades ens indiquen que aquí hi ha energia, ganes, empenta. I sens dubte ho hem d’aprofitar per fer un salt endavant.
Quines prioritats de futur marca el Baròmetre? Clarament, tres, a molta distància de les altres: millorar la seguretat, superar els efectes de la pandèmia (que per a l’Ajuntament ha significat un esforç extraordinari, d’uns 22 milions d’euros) i impulsar l’economia i la creació d’oportunitats i feina.
També n’apareixen d’altres: millorar la neteja, tot el que està relacionat amb la mobilitat (transport, aparcament, trànsit…), l’atenció a les persones, el manteniment i les infraestructures…
Són àmbits en els quals des de l’Ajuntament estem treballant de forma prioritària. Penso que s’està començant a notar un canvi de tendència, tot i l’impacte que ha tingut la Covid, especialment en les fases més dures. Per exemple, en àmbits com seguretat, neteja, mobilitat, manteniment o medi ambient estem anant clarament a més i a millor. Potser no al gust de tothom, potser no tan ràpid com ens agradaria, però estem avançant.
Les dades són clares. En seguretat, el 2019 teníem 209 places d’agent de Policia Municipal i el 2023 arribarem a una xifra propera als 275, a més d’impulsar el desplegament de la policia de barri. En neteja i recollida de residus, hem passat de 23 milions d’euros el 2019 a gairebé 28 milions el 2022: més personal, vehicles, equipaments…, a més d’incrementar notablement les sancions per incivisme. Aquest era i és el nostre compromís i és també el que demana la ciutadania.
I encara hi ha més xifres que diuen que Terrassa té arguments molt potents per a un optimisme prudent, en els àmbits d’economia i ocupació. Per exemple, que el gener de 2022, teníem un 24,5% menys de persones aturades que al gener de 2021 i que hem reduït l’atur en 4.228 persones. El 2021 també tenim 522 noves empreses de comerç i serveis i 68 noves activitats industrials, tot i que encara falta una mica per arribar als nivells de 2019.
Són xifres que no permeten pintar-ho tot de color rosa, però tampoc de negre i encara menys de gris. Crec que el color d’aquest temps és el verd. Exactament, el verd esperança, el verd positiu però també exigent, perquè hem d’anar més enllà.
Per tancar la reflexió sobre les dades, n’hi ha una que diu més del que sembla: la valoració de l’Ajuntament amb un 5,4. A primera vista, un aprovat justet. Però això canvia si ens fixem en les notes que reben a les enquestes altres administracions i altres ajuntaments arreu del país, en general força baixes…
En l’actual context català i espanyol, un aprovat pot ser en realitat una bona nota.
Aquesta és la meva visió del present, amb les dades a la mà, des del lideratge i la responsabilitat de gestionar el present de la nostra ciutat i de posar les bases per a un futur millor.
La gran pregunta, en aquests moments, és: cap a on ha d’anar Terrassa en el futur? És una pregunta que cal fer-se periòdicament, més encara en un moment històric com el que ens ha tocat viure, marcat no només pels efectes de la pandèmia o de la guerra d’Ucraïna.
Hi ha molts altres reptes: les desigualtats i precarietats que s’han consolidat en els darrers anys, des de la crisi i l’austericidi de la dècada anterior o la digitalització, el canvi climàtic, la sostenibilitat, la resiliència, els canvis en la mobilitat, la defensa del benestar especialment en àmbits com l’educació, la salut, els drets socials…
No són reptes només terrassencs però sí que ens demanen que hi donem una resposta terrassenca. Insisteixo, en clau local, sí, però amb visió i compromís vallesà, català, espanyol i europeu, tota vegada que Terrassa és un actor important en tots aquests mapes.
Penso que un bon camí és, en primer lloc, continuar la conversa que estem iniciant. Posar damunt la taula idees i visions des de tots els punts de vista i tots els sectors de la ciutat. Definir interessos i objectius, els de les diferents parts, però també els del conjunt de la ciutat, amb la vista posada a generar beneficis i oportunitats per a tothom, a preservar un model de progrés en tots els sentits i d’equilibri i justícia social.
I aquest camí és igualment vàlid a escala de ciutat i a dintre de l’Ajuntament, que és on es reflecteix institucionalment, democràticament, la diversitat de la ciutat. Hem de saber potenciar espais de diàleg, de debat constructiu i de consens, especialment al voltant dels grans temes estratègics de ciutat.
Això mai no és fàcil, per les pròpies dinàmiques de la política, però es pot fer i ho hem de fer. En aquest sentit, aprofito per agrair i posar en valor l’actitud constructiva dels diferents grups polítics municipals pel que fa als temes estratègics de ciutat, així com per comprometre’m a fer possible i viable aquest objectiu, des del lideratge, des de la cooperació, des del respecte mutu i des del terrassenquisme compartit.
El mateix terrassenquisme i el mateix esperit de complicitat que ha de ser el fonament d’una imprescindible cooperació público-privada per construir l’horitzó de futur de la Terrassa del 2030 i més enllà.
Tenim l’optimisme, la força, l’energia i la visió que ens cal per aconseguir-ho.
Avancem, doncs, per aquest camí i definim l’estratègia que mobilitzi totes les nostres capacitats i les enfoqui cap a un objectiu àmpliament compartit.
