Com en els descampats de terra i depressió dels anys 1980, els veïns han apartat amb els peus xeringues sanguinolentes per evitar que els nens les toquin. Com en uns altres temps, no és rar veure toxicòmans punxar-se en un banc a plena llum del dia. Veïns de Sant Pere Nord han vist això i més en l’últim any i mig. Han vist escenes de sexe al carrer en pagament per drogues. Han vist un munt de batusses nocturnes, crits esquinçadors de drogodependents esgargamellant-se per obtenir una dosi. Han viscut incendis elèctrics per sobrecàrrega, han sofert brutícia acumulada. “No podem més”, diuen. Al costat de les seves llars tenen un presumpte narcopís, un habitatge ocupat al qual han acudit efectius policials unes quantes vegades. No poden més i exigeixen solucions ja.
Aquest habitatge, a la confluència del carrer de Girona amb el del Pintor Borrassà, és l’origen dels desvetllaments d’un veïnat que, amb el suport explícit de l’associació de veïns, s’ha reunit amb responsables municipals i dels Mossos d’Esquadra en diverses ocasions. El llistat d’estampes d’impacte és llarg. “Una vegada, vam veure una parella asseguda en un banc de la plaça de la Constitució. La dona ajudava l’home a preparar-se una dosi. Portaven una nena d’uns 5 anys que deambulava pel parc”, recorda una veïna. Pels carrers adjacents caminen individus amb la mirada extraviada, “col·locats”. A vegades dormen en el terra de la plaça. “Al nostre fill li tenim prohibit que vagi sol per la plaça”, diu un veí, pare d’un menor de 12 anys.
Els ocupants tenen la llum i l’aigua punxades. Va haver-hi un incendi que va descobrir una plantació de maria… i alguna cosa més: la policia va trobar-hi una arma de foc. “Els dissabtes, a partir de les 23 hores, això és un mercat ambulant de la droga”, denuncien. I un lloc de festes. Durant la setmana, l’activitat comença moltes vegades a primera hora del matí. Allà dins també se celebren timbes il·legals. Arriben cotxes els conductors dels quals descarreguen caixes de begudes. Al carrer, consumidors de drogues demanen (primer) i exigeixen (després) diners als veïns. “Obre’m, que et pago”, criden al presumpte traficant des del carrer. No se li obre la porta fins que no es comprova que el carrer està buit de testimonis indiscrets. Si la llum de la terrassa estava encesa, el senyal era clar: hi havia “material”. Si no s’hi veia llum, activitat tancada. Com es fa en altres llocs amb la roba estesa.
Restes d’un incendi elèctric al sector.
Brossa
En l’edifici ocupat s’han habilitat habitacions en un colomar de la terrassa. “Sempre estan fent obres”, diu un testimoni. Una vegada, els ocupants van obrir un forat entre aquesta casa i la confrontant, també ocupada. En aquest immoble tiren escombraries des de la casa del costat. El de la insalubritat és un altre problema, com si el veïnat no en tingués.
“Hem arribat al límit”, denuncia una veïna, la mateixa que confessa que porta un esprai de pebre en la bossa. La mateixa a la qual ionquis han abordat per exigir-li un encenedor per fondre l’heroïna, la mateixa que ha trucat almenys 50 vegades a la policia, la mateixa a la qual els conflictes procedents del narcopís van despertar set vegades en una sola nit a cops de crits, baluerns de baralles i ritmes de salsa. Han vist sang i paperines en la vorera, persecucions a bastonades, toxicòmans dormint a la plaça de la Constitució. Una veïna recorda que una nit va trucar quinze vegades a la policia.
“A l’estiu no podem mantenir obertes les finestres. L’alternativa és gastar-nos molts diners en l’aire condicionat mentre ells (els ocupes) disposen de bombes d’aire perquè tenen la llum punxada”. Una companyia elèctrica ha tallat tres vegades la llum a l’edifici ocupat, però els habitants (unes imatges ho demostren) van trigar uns minuts a restablir la connexió il·legal.
Insostenible
Hi ha dos tipus de clients: els desesperats, i els de fatxenderia, “els que s’acosten en cotxe i usen el clàxon o xiulen” per cridar l’atenció del venedor. I després està la legió de repartidors que, segons testimonis, acudeixen a la cantonada a aprovisionar-se de substància per distribuir-la.
“No estem contents amb la resposta de l’administració. La situació és insostenible. No volem tan sols que el problema es traslladi a un altre lloc. Volem saber quina estratègia se segueix, volem veure millores”, sosté l’associació de veïns de Sant Pere Nord. “Hem arribat a creure que hem d’assumir aquesta situació com una rutina en les nostres vides”, afegeix un veí directament afectat.
“Jo tinc la sensació que ens tracten com a borrecs, que ens prenen el pèl. Ens han arribat a demanar que posem una denúncia en els jutjats”, apunta una veïna.
Fa unes setmanes, un grup de veïns va pagar de la seva butxaca el tapiat d’una casa pròxima perquè els presumptes traficants “volien ampliar els seus dominis”.
Advertència
L’associació de veïns de Sant Pere Nord dona suport ferm als perjudicats i adverteix: “Sortirem al carrer si no hi ha solucions”. El procés és massa lent. L’Ajuntament assegura que lluita en diversos fronts i que ha obert expedients d’Urbanisme i Salut Pública per substanciar una acció de la Fiscalia. Hi havia data de desallotjament que es va ajornar.
