Fa temps que l’Institut Català d’Ornitologia diagnostica l’evolució del’avifauma catalana, investigant espais naturals, entorns urbans i jardins. El resultat és un nou Atles de les Aus a Catalunya que mostra com l’abandó dels cultius i l’increment de la superfície boscosa, està empobrint la biodiversitat. Arrossegades pel canvi climàtic i la urbanització del territori, moltes espècies freqüenten els entorns urbans, on cada cop es poden veure més espècies llunyanes.
En aquest procés de canvi, el parc de Vallparadís esdevé un punt calent de biodiversitat, un autèntic hotel d’avifauna que funciona també com a “stopover”, una zona d’aturada i d’estada per a les espècies en migració de l’Europa septentrional cap a l’Àfrica.
Mallerenga cuallarga /Nebridi Aróztegui
El principal atractiu de Vallparadís per les aus és la presència de vegetació autòctona, com alzines i vegetació pròpia de torrent. Aquest procés de naturalització ha convertit el parc en un oasi dins la matriu de ciment de la ciutat.
“He arribat a contar fins almenys 110 espècies diferents”, explica Javier Quesada, autor del seguiment de l’avifauna a Terrassa, vicepresident de l’ICO i conservador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. “Algunes han estat una sorpresa, com el pardal xarrec, diferent del pardal comú, que és més habitual”. A diferència d’aquest, el pardal xarrec és una au més aviat d’entorns agrícoles i periurbans que “s’ha acomodat al parc, on hi ha una colònia al costat del trenet”.
Javier Quesada, biòleg i vicepresident de l’Institut Català d’Ornitologia : “És molt important que no sortim de la xarxa de camins del parc i no ens acostem a les zones de nidació per no provocar la fugida. Els gossos solts, pèr exemple, tenen un efecte dissuasori”
També sorprèn la presència de l’esparver vulgar. “Són poc habituals al parc, on es veuen algunes vegades i on possiblement arriben en migració des del nord. És una espècie forestal que no és usual a zones urbanes”.
El biòleg detalla que cada cop més les ciutats, i espais naturals urbans com el parc de Vallapradís, esdevenen zones d’hivernada dels ocells, que troben als entorns urbans temperatures moderades, estables, i un ecosistema lliure de depredadors.
Una illa tèrmica
“Avui estan utilitzant el parc com a zona d’hivernada especies com el tallarol de casquet i el tudó, tots procedents de l’Europa septentrional. Busquen espais càlids i segurs. A Vallparadís troben una illa tèrmica, llavors i insectes per alimentar-se i pocs depredadors.
Al parc i al seu entorn també es poden veure exemplars de puput comuna, una espècie de cresta espectacular, i exemplars de cuereta torrentera, una au preciosa de pit groc que de forma esporàdica es pot veure al canal d’aigua del parc.
Dos pardals xarrecs / Nebridi Aróztegui
Aquests ocells nous al nostre entorn conviuen a Vallparadís amb espècies residents com l’ànec real, que té una colònia a la bassa situada al costat de la piscina de Vallparadís; amb el rossinyol, que podem veure tot l’any; el tudó, una espècie de colom enorme de bosc; amb el pardal comú; el colom domèstic; el tallarol cap negre i les mallarengues.
El biòleg Javier Quesada recorda que en ecosistemes còmodes per l’avifauna com el parc de Vallaparadís “l’amenaça més important és la presència humana”. Les aus troben el seu hàbitat als arbres, als racons i als forats de la natura. “És molt important – apunta- que no sortim de la xarxa de camins i no ens acostem a les zones de nidació per no provocar la fugida. Els gossos solts, pèr exemple, tenen un efecte dissuasori”.
Can Colomer i l’ecourbanisme
L’observació de l’avifauna també s’ha centrat a Terrassa als sectors de Can Roca i Can Colomer, on s’ha identificat avifauna urbana. Els “urbans exploiters” són espècies explotadores que s’adapten a les ciutats i són comunes a zones de fauna empobrida. És el cas del colom domèstic, l’estornell vulgar, l’oreneta cuablanca, la garsa, el tudó i darrerament també la tòrtora turca.
Veiem ocells als balcons i les terrasses, també a les places de la ciutat, un miratge de natura pròxima que amaga una realitat preocupant. “S’està produint una extinció massiva d’espècies i estem homogeneïtzant la fauna”, alerta Javier Quesada.
“L’abandó dels conreus, l’augment de les zones de bosc i les urbanitzacions estan empobrint la biodiversitat”. El biòleg cita com a exemple el sector de Can Colomer, en procés de desenvolupament.
“Abans de la urbanització de Can Colomer hi havia menys espècies d’ocells que ara, però eren més singulars i també més vulnerables. Avui, amb la desaparició d’aquest espai i la irrupció de l’asfalt, hi ha més diversitat d’aus, però són espècies comunes a tot arreu. S’ha perdut singularitat”.
Un blauet al parc de Vallparadís/ Nebridi Aróztegui
Quesada crida l’atenció sobre la necessitat d’apostar per un urbanisme sensible amb la natura i amb l’avifauna i de mantenir a Terrassa un entorn natural “divers, un mosaic que combini prats, zones de bosc i de conreu. Conservar el sòl agrícola i les zones de pastura és vetllar per la biodiversitat”, diu.
La creixent urbanització actua com a depredador de l’avifauna
La creixent urbanització actua com a depredador de l’avifauna, altament sensible. S’ha certificat la davallada d’espècies associades a espais oberts com la titella, el verdum o el gafarró, pròpies de zones obertes i de frontera amb el bosc.
“És una qüestió moral i ètica”, afegeix Quesada. “Formem part d’un ecosistema i les nostres accions tenen conseqüències”. El biòleg apel·la al compromís dels gestors públics, a la necessitat d’un urbanisme sensible amb la natura, i també a la ciutadania. “Un exemple clar és la introducció d’espècies exòtiques – diu-, que està eliminant fauna autòctona i està empobrint la biodiversitat”.
Nosaltres també podem afavorir l’avifauna a casa, al balcó, al pati o al jardí
Horts urbans, domèstics, jardins verticals, terrasses i balcons guarnits amb flors i plantes autòctones. Són formes de generar espais verds i ecos a l’espai urbà i una manera d’afavorir l’avifauna i l’arribada d’aus i ajudar la proliferació d’abelles pol·linitzadores. A més gran escala, les cobertes vegetals dels grans edificis són els nous ecosistemes urbans. “Intentar fer ciutat més amable redunda en el nostre benefici.- apunten des de l’ICO-. Ens proveeix de serveis ecosistèmics que ens dóna la mateixa natura. Els horts urbans són un insecticida natural que ens permet evitar insecticides químics i millora la qualitat de l’aire, a banda del valor estètic.
