Si ens fixem en detall en la imatge de l’Ahir, veurem que a la seva dreta apareix, per sobre del barret del vianant, amb tota la seva grandària, una màquina de tren que fa tota la pinta de marxar cap a fora de la ciutat. Per molt que no s’ho creguin, la realitat és que fa un temps, el tren, arribava a la ciutat a la vista de tothom. És més modern això de l’estació soterrada, temàtica que ja vam abordar a finals del mes de juny, quan vam dedicar un escrit d’aquesta a l’estació dels Catalans.
Fotos: Arxiu Municipal i Rafael Aróztegui
Abans d’aquesta obra, vam recordar en el seu dia, hi havia un pas a nivell que interrompia la normalitat circulatòria dels cotxes que marxaven per la carretera de Montcada, cada cop que un tren venia o marxava. Llavors, fins i tot estava en peu l’escorxador, un edifici que desprenia una olor tan característica que encara em sembla ensumar quan passo per allà.
Com a totes les ciutats, a aquesta, les històries s’amunteguen una sobre de l’altra i, moltes vegades, no tot és veritat. Hi ha veritat, veritat a mitges, mentides i ara, hi ha el que se’n diuen “fakes”. Com canvien les coses.
El que és veritat i res de les altres opcions és que, durant un temps, pel tram de baix de la Rambla podíem veure com marxava el tren cap a un destí concret. Ferm i sense dir res més que un fort xiulet, marxava per tornar.
