Josep Ballbè i Urrit
El rol de la Unió Europea cada cop em decep més. Per diferents motius.
La reacció enfront de la cabronada “made in Putin” sembla de pa sucat amb oli. Anunciar –fa cosa d’un mes– que l’energia nuclear i el gas natural es consideraven energies verdes a tots els efectes és tocar a morts. Ací em retrona l’oïda un pensament del gran Eduardo Galeano: “Si votar servís per a quelcom, ja estaria prohibit”.
Argumentar que –a diferència del carbó– no genera emissions de CO2 passa de taca d’oli. Com si els mandataris europeus es pixen damunt nostre i diuen que plou. Volen amagar que l’ingent volum de residus generats requereix una gestió complicadíssima. A banda que el gas natural és combustible fòssil i finit.
Per tant sotmès a la dinàmica que en condiciona el preu i la disponibilitat. Aquest darrer punt queda ben palès amb motiu del polvorí bèl·lic d’Ucraïna, atacada salvatgement per un odiós Vladimir Putin.
D’això –i no només d’emissions– va el fet de ser verd i sostenible. Semànticament, cal anar al fons del problema. Per tant, tot i que em considero de lletres, tan sols hi ha una única modalitat energètica que compleix tots els requisits de la sostenibilitat. No és altra que les energies renovables. Com que Catalunya, però, va ben endarrerida en vies eòliques i fotovoltaiques, no ens ho podem jugar tot a la carta renovable, ipso facto. Un cop dit això, que no ens enredin! Que no ens tractin de babaus ni ens vulguin fer beure a galet.
Cal apostar, “of course”, per una transició energètica on l’energia nuclear i el gas tinguin un paper important. Sobretot precintant les centrals tèrmiques i tota modalitat de generació amb emissions de CO2. La UE es curava en salut atorgant el segell “verd” a la dicotomia nuclears/gas en format provisional. El temps no pot ésser indefinit. A banda que ja està bé de jugar a la puta i la Ramoneta amb interessos polítics com els francesos (en tema nuclear) i els germànics o russos (en gas natural). Recordo que Macron ha presentat el seu pla d’impuls a l’energia nuclear: amb 14 nous reactors i la pròrroga més enllà dels 50 anys de vida útil dels 58 que té operant l’Estat francès.
Som davant d’una flagrant relació entre causa i efecte. D’una o altra manera, que no perdin de vista arribar a la neutralitat climàtica absoluta l’any 2050, desenvolupant les renovables. Jo ja no hi seré. Mentrestant, però, aniré fent de mosca collonera. Ens hi juguem molt.
