A les ciutats com aquesta, és més fàcil que la relació de “coses” amb història, o mítiques, o emblemàtiques, sigui més alta que, per exemple, als pobles de pocs habitants. Una població que ha anat creixent a la velocitat de creuer, té sobre la taula un munt de botigues, escoles, personatges i bars que formen part de la llegenda.
Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Podríem estar-nos hores i hores fent llistes i recordant aquella persona que passejava un lleó petit per la ciutat, o aquella botiga de camises tan antiga, o aquell bar on jugaven a la botifarra i tenien unes tapes per treure’s el barret.
A la fotografia actual, feta fa gairebé res, podem observar un dels bars d’aquests que tenen molts anys, el Bar Culla. Falta informació al respecte, però fa la sensació que el tendal és el mateix de sempre.
A la imatge del passat contemplem unes obres al seu davant. Obres de reparació del carrer, de l’any 1991, amb la seva placa d’avís corresponent. Com diem sovint per aquí, la ciutat s’ha anat remodelant, arreglant els trossos amb desperfectes i aquest és un més dels molts casos que s’han vist en els últims anys.
Un detall curiós, comparant les dues fotos, és la diferent manera d’aparcar entre una i altra. En la d’ara, els vehicles aparquen d’una forma que, llavors, no devia ser possible. Si més no, és cridaner.
