JOAN CARLES FOLIA, Coach Advance Life
L’Estat espanyol ha aprovat vuit lleis educatives en 40 anys de democràcia. Cada govern, la seva, fins i tot de vegades abans que l’anterior norma –de diferent signe polític– s’hagués implementat del tot.
Una sopa de sigles –des de la LOECE del 1980 fins a la LOMLOE o “llei Celáa” amb què ha arrencat aquest curs 2021-2022– que repercuteix en la qualitat de l’ensenyament, segons adverteixen els experts en educació.
Des del 1990, quan la LOGSE va substituir l’antiga EGB i el vell BUP -que es van implantar quan encara no havia acabat la dictadura franquista- per a Primària, l’ESO i el Batxillerat, l’estructura dels cursos ha estat estable, però se n’han anat modificant altres aspectes referents als centres concertats, les assignatures de religió i educació per a la ciutadania o similars, o el percentatge de les matèries que fixa el ministeri a les comunitats amb llengua cooficial pròpia, que acaba de baixar del 55 al 50%. Des que el 1970 s’aprova la llei general d’educació, durant el règim franquista, fins a l’actualitat, Espanya s’ha vist immersa en un catastròfic vaivé legislatiu que ha donat com a resultat la successió de massa lleis educatives.
L’ús polític de l’educació ha estat acusat i abusat al llarg de la democràcia. Les diferències de criteris –religiosos, morals, històrics, lingüístics, nacionalistes…– entre les principals forces polítiques han estat impediments insalvables a l’hora de buscar una solució a un dels grans drames del país, però més del 65% de les lleis orgàniques han estat aprovades amb el consens de l’oposició; en el cas de les educatives, cap.
Ara i un cop canviada la llei d’educació a l’Estat espanyol, fa falta que Catalunya adapti el currículum escolar a la normativa espanyola, afegint-hi els aspectes que el departament d’Educació considera pertinents. La conselleria ja ha fet una primera proposta en forma d’esborrany, que ha remès a la comunitat educativa a l’espera que es facin contrapropostes.
Es tracta d’un document que ha estat en el focus de l’actualitat en els darrers dies. En primer lloc, perquè arriba després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi instat la Generalitat a garantir que a partir del curs que ve el 25% de les classes es faran en castellà. I també varia la manera d’avaluar els alumnes, més laxa i dilatada en el temps, així com el calendari escolar i propostes que han fet que alguns membres de la comunitat educativa posin el crit al cel, com ha estat en l’àmbit de la matèria de filosofia.
Els alumnes a partir d’ara no podran ser suspesos perquè tots es trobaran en procés i la identificació de si un nen o nena porta bé els seus estudis quedarà subjecta a uns informes de seguiment que exclouran de manera taxativa la figura de l’insuficient. 40 anys de despropòsits, canvis i raser polític per utilitzar l’educació de les noves generacions com a arma d’adoctrinament i influència moral en els habitants de l’Estat.
Deixem d’una vegada per totes l’educació en pau, estructurem un sistema de formació en què experts en la matèria decideixin per sempre el model, les competències i els recursos que l’han de configurar i fem que aquest format sigui impermeable i definitiu, només subjecte als canvis que el mateix pas del temps exigeixi en la seva renovació i especialment allunyat de la ingerència política a què sempre ha estat sotmès. Deixem que siguin els professionals de la docència els encarregats de decidir què, com i amb quins instruments dotem les nostres aules per oferir la millor versió en el creixement i maduració dels nostres infants. Fem que els polítics només s’encarreguin de fer més just, equitatiu i transparent el repartiment dels diners necessaris per oferir les mateixes oportunitats a tothom i allunyem-los de qualsevol presa de decisions intervencionista del mecanisme tècnic i estricte en la relació ensenyament-aprenentatge.
