Què significa aquest premi del Festival Jazz Terrassa per a vostè?
És un reconeixement que em fa molta il·lusió perquè aprecio molt a tots els membres del Club Jazz Terrassa i la feina que fan, i sobre tot el festival anual que té molta solera i està centrat en la meva música que és el jazz. És un festival en el qual he participat com a pianista en diferents formacions i que m’ha permès veure i seguir músics de primera fila, tant d’aquí com internacionals. Molts músics que admiro. I després aquest és un premi que han tingut músics i companys meus com el pianista Tete Montoliu, el trompetista Josep Maria Farràs, el contrabaxista Horacio Fumero, la cantant Big Mama, el bateria Jordi Rossy, el saxofonista Perico Sambeat, … Grans figures. I, per tant, ara serà un premi compartit.
Des de sempre ha tingut una relació estreta amb Terrassa.
Doncs sí. A l’antiga Jazz Cava del carrer de Sant Quirze ja no vaig ser-hi a temps, però si a la Nova Jazz Cava i abans ho havia fet als Amics de les Arts com a membre de l’octet La Vella Dixieland dins del cicle de Nadal de l’entitat. Estic molt vinculat al Jazz Terrassa, a la Cava i al festival. Hi tinc grans amics i per això reitero que estic molt agraït per aquest guardó perquè m’identifica amb la música i les persones que me’l lliuren, l’escenari i la ciutat.
Perquè es va interessar pel jazz?
Jo vaig aprendre música i cançons d’oïda i vaig anar al Conservatori de Barcelona a fer estudis de clàssica i ho feia amb partitures en braille. M’agradava jugar amb la música, experimentar, provar… Al cap de tres o quatre anys, el jazz em va seduir de ple. El jazz és el meu llenguatge perquè és sinònim de llibertat i creativitat. Et permet fer una música sofisticada de molts colors. Tens el bagatge de la música contemporània, però sempre hi ha lloc per la improvisació. I després el que m’agrada més és el swing, el ritme, que et mou i commou. El swing que ef fa moure el cos i t’arriba al cor perquè estàs gaudint plenament del que interpretes i escoltes.
I perquè el piano?
Vaig fer alguna temptativa amb la guitarra, però reconec que no m’ho vaig prendre mai de manera seriosa. Més aviat era un divertiment quan ens trobàvem amb els amics per conversar i passar l’estona. El piano és l’instrument amb el qual m’he centrat des dels inicis.
Com celebrarà el premi?
Amb un gran concert el mateix dia del lliurament que serà el 25 de març, dos dies abans de cloenda de la 41 edició del festival que està a punt d’arrencar. Serà una festa acompanyat de diferents músics amb format de trio i quartet que ens hem creuat pel camí. Hi participaran un bon nombre: Adrian Cunningham ( saxo tenor, clarinet i flauta), Esteve Pi (bateria), Josep Maria Farràs (trompeta), Horacio Fumero (contrabaix), Josep Traver (guitarra), Andrea Motis (veu i trompeta) i Joan Chamorro (saxo baríton i tenor). Serà un concert que unirà projectes nous i de sempre amb companys de viatge diversos que ens anirem alternant durant la nit. Em fa molta il·lusió.
Quan es va sentir atrapat per la música?
Vaig iniciar-me amb el rock simfònic i des d’allí vaig anar a parar al jazz. Els amics em van començar a deixar discos de procedència heterodoxa i em vaig familiaritzar amb aquesta música. Un dels meus referents és el pianista i compositor canadenc Oscar Emmanuel Peterson (Mont-real, 1925 – Mississauga, 2007). Peterson m’ha acompanyat molt de temps.
Quina ha estat la seva evolució?
Jo sempre dic que la meva trajectòria té una corba una mica curiosa. Des del principi que he apostat pel swing i el bebop i ara m’agrada més el hardbop. O sigui que els meus inicis estan relacionats amb els pianistes dels anys 20-30 que eren grans virtuosos, però poder l’harmonia d’abans era més senzilla. Crec que els estils que venen després són més modernes i a la vegada més complicats.
Quin jazz li arriba al cor?
És una pregunta difícil de respondre perquè m’agrada tot, des dels orígens fins ara. Ara, jo crec que els inicis van molt lligats s a figures amb molt de talent.
Ha tornat a la música clàssica?
Vaig fer la formació i la clàssica la tinc com a una afició. No l’he treballada mai com a repertori per a un concert. Però sí que n’escolto i si haig d’escollir un compositor de clàssica, em quedo amb Johann Sebastian Bach.
I el seu preferit de jazz?
En aquest moment un dels més importants per a mi és el músic americà Arthur Tatum, més conegut artísticament com a Art Tatum (Ohio, 1909 – Los Ángeles, 1956). Per a mi és un dels més millors i brillants pianistes de la història del jazz en tots els sentis, creativitat i interpretació.
