Una intervenció arqueològica al mas de l’Obac Vell, a Vacarisses ha trobat un extens paviment enrajolat amb cairons i ha permès documentar un tram d’un gran celler.
Els treballs s’han dut a terme durant el mes de gener, en una primera campanya d’excavació arqueològica duta a terme pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i centrada en el coneixement de la fase constructiva inicial i de l’evolució del mas.
La intervenció, dirigida per l’arqueòleg i historiador Xavier Font Segura, s’emmarca en l’estudi de poblament de muntanya mitjana del període medieval en la zona del Parc Natural.
El mas de l’Obac Vell és un dels elements patrimonials més significats del terme de Vacarisses i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i ha estat un referent important de la Catalunya rural des de l’edat mitjana fins a les darreries del segle XIX.
Els primers treballs d’excavació han posat al descobert els nivells d’ús de l’àmbit central inferior, conegut per estar delimitat per murs amb trams d’aparell d’opus spicatum, els quals podrien pertànyer a les primeres construccions de l’establiment medieval, amb datació pendent d’estudi.
De l’àmbit excavat del sector oriental del conjunt en destaca la troballa de l’extens paviment enrajolat amb cairons, en què s’inclou la solera d’una possible llar de foc, un espai que estaria en ús fins la fase més recent del mas, entorn les darreries del primer terç del segle XIX, tot i que la construcció d’aquest cal situar-la en un moment clarament anterior, possiblement pels voltants del segle XVIII.
De la mateixa fase s’ha documentat un tram del cos meridional del gran celler, el qual ocuparia la zona inferior del conjunt arquitectònic, concretament s’ha posat al descobert part de l’escala d’accés i una fornícula oberta en el mur que dona cabuda a la boixa d’un dels cups, testimoni del potencial productiu de la vinya de l’Obac.
A partir dels resultats obtinguts, es planteja l’elaboració d’un projecte que, a més de la continuació en la recerca mitjançant futures campanyes d’excavació, contempli la consolidació i adequació per a la visita i posi en valor aquest notable exemple d’establiment rural.
Aquesta actuació dona continuïtat a la recerca arqueològica efectuada al mas de la Serra Llarga, dos establiments relacionats, més enllà de la proximitat geogràfica, per la previsible datació dels seus inicis als segles XI-XII i la seva evolució dins la dinàmica feudal. El mas de la Serra Llarga, però, serà abandonat en un moment per concretar entre mitjan segle XIV i inicis del XV, mentre que l’Obac Vell, un cop superades les crisis d’aquells períodes, seguirà creixent, també arquitectònicament. Destaca el segle XVIII com el període de màxim desenvolupament econòmic del mas, a partir de les activitats relacionades amb la vinya, la producció de gel i l’explotació del forn de vidre.
