Opinió

La ciutat ensopida

Xavier Marcet

Segons el Baròmetre Municipal, Terrassa és una ciutat d’aprovat baix i de suspens alt. Una ciutat que projecta una imatge una mica ensopida.

Aquesta és la conclusió que em dona després de llegir el darrer Baròmetre Municipal. Els ciutadans no són capaços de recordar cap obra memorable de l’Ajuntament. I si no la recorden deu ser perquè majoritàriament no en troben cap de remarcable. Com a balanç, parla per si mateix. La majoria de terrassencs creuen que la ciutat no ha millorat però que s’hi viu raonablement bé. Ballart és el polític més conegut, seguit a distància de quasi 20 punts per Alfredo Vega. Són els dos polítics que aproven en valoració dels enquestats junt amb Lluïsa Melgares, la resta de polítics locals suspenen. ERC, que és qui va propiciar aquest govern local, no en surt gens ben parada. És curiosa la diferent gestió que ERC va fer del resultat electoral a Terrassa i la que va fer, per exemple, a Sant Cugat. Jordi Ballart és qui es desgasta menys i queda ben posicionat, malgrat la manca de resultats en el seu govern, per ser el candidat a batre en les eleccions de 2023. El baròmetre també aporta una dada interessant pel que fas als mitjans de comunicació; la política local es dirimeix a Facebook, al Canal Terrassa i a través de Diari de Terrassa i, amb això, s’entenen bastantes coses.
Els enquestats del baròmetre municipal proposen que les prioritats de gestió de l’Ajuntament siguin per aquest ordre: la seguretat, l’atur i l’economia, el tema social i la neteja. Curiosament, el tema estrella del darrer mandat, la municipalització de l’aigua, el que semblava que havia de canviar la ciutat del tot, no surt per enlloc. Si ho recorden, al començament del mandat, l’equip de govern va presentar un document on programava un nombre desproporcionat d’accions que prometia fer durant aquest mandat. Alguns apostàvem pel contrari, per fer palanca en poques coses que realment poguessin moure la ciutat en una direcció positiva, que augmentessin les oportunitats dels ciutadans. Un cop més s’ha demostrat que la gestió pública en format rec per aspersió, una miqueta de tot a tothom, és inútil. Tanmateix fer les coses d’una altra manera, posar focus, fugir del mimetisme metropolità i definir singularitats per al segle XXI requereixen d’una altra mena de lideratge.

La Covid és evident que ho ha afectat tot i tothom, i servirà d’excusa per tapar totes les incompetències d’aquest mandat. Però per desgràcia els problemes de Terrassa no semblen tan conjunturals. Cal continuar demanant un exercici estratègic i operatiu de singularitat, de fer poques apostes i que siguin diferencials, i que ataquin realment els reptes que la gent demana a l’enquesta, més seguretat i més oportunitats de feina a partir d’una base econòmica molt més potent que la que tenim en aquest moment. Terrassa no ha recuperat, el 2021, el nombre d’empreses que van tancar a causa de la Covid el 2020.

Ens cal una sacsejada, i l’alcalde l’hauria de liderar. Si no ho fa ell, algú ho ha de fer, però tot és més complex. Proposar una conversa sincera sobre com podem fer apostes que permetin imaginar una Terrassa menys anodina on tots plegats esquivem millor la mediocritat. Fa molt temps que Terrassa està en aquest terreny de mitges apostes i, com deia Salvador Cardús la setmana passada, es practica una política que viu en el terreny de les promeses més que de la realitat. No podem anar deixant passar mandats sense que Terrassa reprengui iniciatives vertebradores que la facin una ciutat d’avantguarda. Com deia Peter Drucker, els plans són sols bones intencions si no degeneren immediatament en un treball dur.

Terrassa necessita un revulsiu, és més que evident. I per trobar-lo tots hem d’estar disposats al compromís, a aprendre i a desaprendre i a donar-nos una oportunitat més de parlar i sobretot de fer. No ens cal tornar-nos a diagnosticar infinitament, hauríem de passar a l’acció i fer els projectes transformadors realitat. Tornar-nos a diagnosticar en excés i omplir documents de noves promeses no sembla que ens hagi anat massa bé en el passat. Hem de fer coses i coses diferents.

To Top