Estem davant d’una reconeguda artista internacional que imagina i crea obres singulars perquè estan fetes amb teles de seda. Ella és Kima Guitart i l’autora de l’exposició “Cassandra. La paraula com a arma de llibertat”, que s’inaugura aquest diumenge al Museu Tèxtil de Terrassa.
Inspirada en el llibre del personatge de la mitologia grega (“Cassandra”) de Cristina Wolf, Guitart presenta peces de diverses tipologies i formats, entre les quals es troba la impactant túnica vermella en homenatge a Cassandra. Una túnica que enllaça diverses sedes pintades i escultures tèxtils que prenen forma en les tradicionals tècniques de la Xina i el Japó. El conjunt, en el que dominen el vermell i el blanc, que ve es podrien traduir com a metàfora de la guerra i de la pau, es completa per primera vegada en fotografies.
Kima Guitart explica que en fer una relectura de la novel·la de Wolf, durant el confinament l’any 2020, es va interessar de seguida per construir un relat artístic. “És un personatge mític de Grècia que em fascina per tot el que desprèn”. De la història, ha escollit el moment en què la profetessa arriba a les portes de Micenes, on serà assassinada per Clitemnestra. Ella ho sap. Hi arriba com a esclava, dins una cistella quan ja s’ha perdut la guerra i Troia ha quedat destruïda i la seva família aniquilada.
Guitart ha tret l’essència de les darreres hores d’incertesa i angoixa. “Cassandra sap que està a punt de morir de manera tràgica i jo vull comunicar, a través de la meva obra, aquesta situació dramàtica, de por, de soledat, davant la mort”.
L’artista afegeix que els mites són transversals i que no perden mai la seva actualitat. En aquest sentit, manifesta que “Cassandra pot ser perfectament un símbol del feminisme, de les veus silenciades.”. I de fet, l’autora del llibre, Cristina Wolf, en fa una reinterpretació de la Guerra de Troia com un conflicte del poder econòmic enmig de la transició des d’una societat matriarcal a una societat patriarcal.
Molta repercussió
L’exposició al voltant de Cassandra ve de Barcelona. Es va inaugurar el 13 de gener a la sala H20 i ha estat fins al 11 de febrer. “Ha tingut una acceptació fantàstica. Ha despertat molta expectació i ha rebut moltes visites, especialment perquè la informació ha corregut de tu a tu. I després ha ocasionat una gran repercussió mediàtica”. A Barcelona ha estat un mes, el mateix temps que estarà al Museu Tèxtil de Terrassa i que serà fins al 12 d’abril.
L’artista ja havia exposat al Museu Tèxtil un parell de vegades però en col·lectives. Aquesta és la primera vegada que ho fa de manera individual i pels materials amb els quals treballa, la seda, hi encaixa com anell al dit. Considera que la seda és pura màgia. “Té una textura que et transporta a la ruta de la seda, a països molt llunyans, i a moltes llegendes, i això fa que aquest teixit, delicat, obri molt la imaginació”.
Guitart ha treballat sempre amb sedes i explica que és una fibra tèxtil gairebé infinita. “N’hi ha milers i cada una dóna un resultat diferent i divertit”. L’artista ha exposat en galeries i museus d’art d’Europa, EUA, la Xina i el Japó i diu que en cada ciutat i país hi ha una rebuda diferent, perquè influeix de manera especial el valor que se li dóna a la seda. I significa que a la Xina, la seda té una forta càrrega simbòlica, en tant que ells van ser els primers a crear aquest teixit fabril (a partir dels cucs de seda) i castigaven amb la pena de mort a qui confessava el secret.
