Gemma Ramos, directora del Museu de Terrassa
Quan va fer COU va tenir un professor de l’assignatura molt “motivador” i, unit a un viatge a Madrid, amb les pertinents visites a museus, es va decantar per estudiar Història de l’Art. Mentre estudiava aquesta carrera, va fer pràctiques al Museu d’Art de Sabadell, d’on és original i va establir “una relació amb els museus de la ciutat”. Va tenir alguna beca i va fer visites guiades i també va treballar al MACBA.
Va passar un temps Montpelier i va viure dos anys a València, treballant en una galeria d’art fins que, a través d’una amistat, va començar a col·laborar a la Sala Muncunill, amb visites guiades. Després va fer de documentalista fins que va quedar lliure una plaça de conservadora del Museu de Terrassa, que va guanyar, l’any 2007. I catorze anys després, ha obtingut la plaça de direcció.
Ara ha d’encarregar-se més tasques de gestió i té clar que trobarà a faltar altres que feia abans. “M’agrada molt muntar exposicions perquè és apassionant i aprens moltes coses”, comenta. “També m’agrada la feina de gestió, però trobaré a faltar aquesta feina de camp”, reitera.
Valora la importància dels museus i explica que “fan una labor molt important i no només són el que hi ha a les quatre parets, sinó que connecta amb el territori” i ajuden a “recuperar les memòries, els espais i els carrers”.
Moltes de les seves aficions, es relacionen amb el seu fill. Va a veure exposicions i fa activitats adients per a la seva edat. També li agrada anar a veure espectacles de teatre, de música o de dansa.
