L’acusat va cometre el crim “mogut per un sentiment de dominació sobre la seva esposa i de menyspreu a la condició femenina de l’Eva”. L’acusat, Manel Pérez Sucarrats, va matar la seva dona el 24 de juliol del 2019 de manera sorprenent, bloquejant la porta de la cuina on tots dos es trobaven esmorzant. Part de l’atac va ser comès per l’esquena. De les 102 ferides d’arma blanca que presentava, l’Eva tenia 42 al cap i deu en la part posterior del coll, i set en la part anterior. L’atac va ser sobtat. L’assassí va causar un “malvat sofriment” a la víctima, i una ferida en forma de triangle en la cara denota que es va recrear en el crim. Aquests són alguns detalls de la sentència sobre el crim del Vapor Gran que condemna Manel Pérez a 24 anys de presó i a no apropar-se als seus dos fills durant 34 anys.
El 4 de febrer es va llegir el veredicte del jurat. Dimarts va ser notificada la sentència, que imposa al reu 24 anys de presó. Aquests són alguns dels fets més rellevants de la resolució:
El crim
El 23 de juliol del 2019, Manel va fer els 47 anys. L’endemà, els seus fills estaven a l’apartament de la família materna, a la platja. Ell es trobava sol amb la seva dona a l’habitatge de tots dos, al Vapor Gran. La relació era conflictiva. Segons va explicar ell en el judici, la dona li va fer un comentari: li aniria bé que se suïcidés. Aquest comentari no ha quedat provat. Segons el jurat, sí que està provat que ell, aquell matí, a les 9.30, la va atacar amb un ganivet que es va trencar en l’escometiment. Després, Manel va agafar un altre, i unes tisores, i va porfidiejar en la seva acció. Hi havia petjades de les sabatilles de l’acusat en el terra, al costat de la porta. Ell impedia la sortida de la dona. Va deixar el cos a terra. Una cadira estava tombada i una tassa de cafè, bolcada en la placa de cocció.
Domini
No hi havia constància d’agressions físiques prèvies. Sí, segons testimonis, d’agressions verbals. Un forense va assegurar que el model de domini del processat sobre la seva dona era “sobre el que girava la seva existència vital”. Una amiga de la víctima va afirmar que el marit trucava la seva dona 20 vegades al dia i la tractava de manera despectiva i exercia sobre ella un control econòmic. Ella era doctora en un CAP. Ell, advocat, treballava en l’àmbit de les assegurances. Portaven casats 18 anys.
Missatges
Amb el cos de la seva dona en el terra, amb els dos ganivets i les tisores al costat, el processat es va rentar les mans, va agafar dos telèfons mòbils i va enviar missatges. “No sé què fer”, va contestar a una companya de treball que li havia preguntat com estava, en al·lusió a problemes laborals. Ell va declarar que es referia al fet que no sabia si tirar-se per la finestra o anar a la policia. Va enviar un missatge a uns amics per avisar que no aniria a un sopar aparaulat, perquè tenia problemes. En un altre missatge deia que ho estava passant malament, que tenia problemes a casa. En un altre deia a algú “et dec sis cerveses”.
Operatiu a l’aparcament de l’edifici on va tenir lloc l’assassinat / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Lliurament
Entre el moment del crim i la sortida de l’acusat de l’habitatge van passar uns deu minuts. S’havia rentat les mans i havia enviat missatges. Va mirar per la finestra. I va sortir del domicili en direcció a la comissaria de la Policia Nacional, situada al carrer de Baldrich, a uns cent metres del pis. Va arribar a la comissaria i va dir que es volia lliurar, que havia matat la seva dona. Segons els policies que el van atendre, el seu ànim semblava serè. Parlava amb tranquil·litat. Només se li apreciaven nervis en l’expressió facial i en la sudoració.
Troballa
Els policies van córrer cap al domicili, van comprovar els fets i van contactar amb els Mossos d’Esquadra, que van inspeccionar l’escena del crim durant hores. A les 11 es va autoritzar l’aixecament del cadàver. En la cuina no hi havia signes de lluita prèvia. Manel va ser detingut i va ingressar a la presó.
Autòpsia
L’informe de l’autòpsia va ser determinant per a la qualificació dels fets. El jurat va deduir que l’acusat tenia ànim de matar en analitzar les zones vitals del cos a les quals es van dirigir les punyalades. L’Eva tenia 102 ferides d’arma blanca, 42 d’elles (possiblement infligides amb les tisores) a la regió occipito-biparietal i deu, a la regió posterior del coll. Set més, a la regió anterior. Diverses ferides, 17, eren a les mans i els avantbraços. Eren lesions d’autoprotecció. Segons la sentència, les punyalades amb major capacitat mortal eren al coll. En una galta es va detectar una ferida en forma de triangle “que indica fins i tot una recreació en la finalitat de causar a la dona víctima un major sofriment per morir”.
Resolució
El jurat va declarar Manel Pérez autor d’un delicte d’assassinat amb traïdoria i acarnissament, amb les circumstàncies agreujants de parentesc i gènere i l’atenuant de confessió. La sentència diu que l’assassí va actuar a traïció, aprofitant que la víctima estava desprevinguda, amb “total relaxació dels mecanismes d’alerta en estar immersa en una escena quotidiana esmorçant amb el seu espòs”, menyspreant-la, amb ànim de matar, evitant la seva fugida i causant-li “un sofriment innecessari” afegit. La magistrada parla de “gran brutalitat”.
La pàtria potestat
La resolució judicial de l’Audiència Provincial inhabilita el processat per exercir la pàtria potestat dels seus fills durant el temps de la condemna i estipula el pagament de 570.000 euros en indemnitzacions a la família de la víctima: als seus dos fills, a la mare i els hereus del pare (mort durant el procés) i als seus tres germans
